El seu programa de residències artístiques és un referent internacional.
La Nau Ivanow fa un quart de segle que va arrencar a caminar com a centre cultural a La Sagrera havent aconseguit que aquell primer espai multidisciplinar s’hagi transformat avui en un espai internacional per hostatjar residències de companyies d’arts escèniques.
Per celebrar l’aniversari, els seus responsables ja han engegat el tret de sortida dels actes que culminaran el 23 de desembre, quan oficialment va començar el projecte cultural en un lloc fins aleshores dedicat a treballs industrials.
En aquesta línia, l’equip que gestiona el centre ha fet un comunicat on exposa la situació, explica les intencions de la celebració i inclou un complet dossier sobre la Nau, que es pot consultar en aquest enllaç.
Avui dia onze companyies de teatre formen l’univers de la Nau Ivanow, on poden treballar amb la serenitat i els mitjans que requereixen els seus projectes, gràcies a les residències artístiques. Aquest enfocament ha convertit el lloc en un referent dins de l’art escènic en els darrers anys, fins i tot més enllà de la nostra ciutat.
Malgrat la seva universalitat, la Nau Ivanow no oblida les seves arrels i situació a La Sagrera i, per exemple, enguany, a través de la col·laboració amb la propera Escola L’Estel, apropa les arts escèniques als infants del barri i en transmet els seus valors humans i culturals.
La decisiva intervenció de Xavier Basiana
Cal no oblidar que aquest quart de segle no hauria estat possible sense la feina pionera d’un somniador, en Xavier Basiana, qui desprès seria l’impulsor de l’Espai30, fins que va recalar ja fa set anys en un nou projecte engrescador, el de la Bostik, tots tres a La Sagrera.
Als 90, Xavier Basiana feia anys que anava darrera d’aquelles naus que havien aixoplugat la fàbrica de Pintures Ivanow i, desprès altres empreses, sempre en propietat de la família Ivanow.
El 1997, l’espai, qualificat com equipament, va ser adquirit per Basiana, hipotecant-se per comprar-lo i convertir-lo en un espai cultural que va anar definint el seu contingut donant cabuda a disciplines diverses, però sempre amb voluntat de factoria de creació. I, finalment, el que sobre el paper era assenyalat com futur equipament va esdevenir una realitat.
Després ve la segona part de la història, quan va passar a mans municipals i va assolir l’actual especialització, però per explicar-ho tot plegat disposem d’un any per endavant.
Fotografia: Nau Ivanow | Ajuntament de Barcelona
