Al poble d’Ignasi Iglésias sembla impossible crear un arxiu sobre el teatre a Sant Andreu, malgrat la quantitat de material existent.
Al De Cap a Peus d’aquest octubre, el butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, en Jaume Dagés, actor de llarg recorregut a Sant Andreu (fundador del Grup Teatral Antifaz i actor a La Lira, al Casal Catòlic, Ateneu Obrer i als Catalanistes, solament a Sant Andreu), escrivia unes ratlles cridant l’atenció sobre un assumpte que preocupa als andreuencs relacionats amb el teatre, que són molts.
S’ha de tenir en compte que la gent de Sant Andreu, com a moltes altres contrades de Catalunya i la resta de l’Estat, va fer del teatre durant dècades un vehicle d’apropament a la cultura i de conèixer altres persones més enllà del nucli familiar.
El conreu d’aquest gènere va donar glorioses tardes d’entreteniment a tot el veïnat i va arribar a un punt de dedicació i d’excel·lència que, fins i tot, va permetre que alguns dels seus practicants arribessin a ser professionals de prestigi com Marcel Ibero, Joan Gual, Jordi Banacolocha o Pep Munné, i fins i tot hagin donat lloc a la creació d’empreses de primer nivell nacional com Diagonal TV, amb Joan Bas i Jaume Banacolocha, i Focus, amb Daniel Martínez, que feia teatre a la zona del Turó de la Peira i Vilapicina quan encara pertanyien a Sant Andreu.
La qüestió és que no cal ser gaire perspicaç per adonar-se’n que des de finals del segle XIX fins avui dia s’ha anat generant una quantitat ingent de material històric de registre de tota aquesta activitat, a través de programes, cartells, llibres, fotocòpies i fotografies que solament en una quantitat minúscula es pot rastrejar a l’Arxiu Municipal de Sant Andreu i al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias; la resta s’està conservant en domicilis particulars fins que algú decideixi que l’arxiu de records teatrals de l’avi o de l’àvia hagi d’anar a parar a la bassa.
En aquest sentit, el 2012 va sorgir el Grup CATA (Catàleg dels Amateurs de Teatre Andreuencs). Aquesta entitat va néixer, entre d’altres objectius, per salvar de la desaparició multitud de documents relacionats amb el teatre del districte, sobretot de Sant Andreu i La Sagrera, les dues contrades amb més tradició. Fruit de la seva tasca s’ha pogut aconseguir un fons de prop de 3.000 llibres de teatre en català i castellà, més de 500 cartells i un nombre difícil de calcular de documents diversos en paper i fotografies, una part de la qual es pot veure en el seu web, obra de Josep Lluís Buils.
Tot aquest fons es troba ara mateix desvalgut malgrat les converses mantingudes amb el districte al llarg dels anys. Bones paraules no han faltat i segurament tampoc no ha mancat voluntat, però la possibilitat de crear un arxiu teatral a Sant Andreu no s’assoleix malgrat el pas dels anys perquè sembla no existir el lloc adequat per recollir-lo: el Centre Municipal de Cultura Popular de Can Galta Cremat va dir que el teatre no forma part de la cultura popular; l’Arxiu Municipal admet documents però no llibres; la Biblioteca admet llibres però no documents; els centres cívics i casals de barri no volen saber res de materials que ocupin espais que es poden fer servir per altres activitats, etc.
Els únics llocs que s’han ofert a albergar el fons complet amb la seva varietat de formats han estat el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i la Societat Cultural i Esportiva La Lira, però amb severes limitacions d’espai que fan difícil el seu encaix.
Així doncs, una part important del llegat del Grup CATA ara mateix està en una nau industrial del Besòs, que és l’únic lloc que l’Ajuntament va trobar per poder emmagatzemar de manera unitària aquest material, i les cases de particulars com Jaume Dagés que guarden amb tendresa els seus records, que són els records de milers de persones a Sant Andreu i a la Sagrera, fins que es cansin com els responsables del Grup CATA saben perquè han salvat llibres i documents just abans d’acabar a les escombraries i la Nau Vila Besòs no és una alternativa que sedueixi a ningú.
I tot això passa a Sant Andreu, terra que va veure néixer al dramaturg més popular del seu moment, al qual ha dedicat edificis i carrers amb el seu nom, del qual s’està celebrant el 150 aniversari amb actes diversos com exposicions, conferències, llibre, còmics i obres de teatre. Sí, és Ignasi Iglésias, és clar. Però a tot Sant Andreu no hi ha un lloc digne per guardar el llegat teatral d’aquest poble, inclòs el seu, perquè en aquest arxiu, lògicament, també hi ha llibres seus i cartells i programes d’obres seves.
Fotografia de portada: part de fons teatral en un domicili particular | Jesús Manzano
Vídeo: gravació per a Betevé emesa el 26 de febrer de 2021 | Betevé
