Amb motiu de l’encesa de l’estel de la torre de la mare de Déu, Joan Pallarès explica l’estret lligam entre el temple expiatori i Sant Andreu.
Fa més de cinquanta anys, quan van obrir l’avinguda de la Meridiana fins a fora de la ciutat, el primer que veies quan entraves a Barcelona per la Trinitat, eren les torres de la Sagrada Família, i les continuaves veient fins que prou endins els edificis la tapaven.
De fet, avui des de molts punts de Sant Andreu, La Sagrera, El Congrés es pot veure la Sagrada Família i el dimecres 8 de desembre alguns vàrem poder veure des de casa com s’encenia l’estel que corona la Torre de la Mare de Déu.
El temple de la Sagrada Família, en uns terrenys adquirits el 1881, va iniciar-se amb la benedicció de la Primera Pedra, el 19 de març de 1882 i no era a Barcelona, sinó en el terme de Sant Martí de Provençals, al qual pertanyia també La Sagrera; en aquells anys els terrenys en el petit terme municipal barceloní eren pocs i tenien uns preus prohibitius per l’especulació de l’Eixample.
La idea de la construcció del temple venia de lluny, Sant Josep Manyanet l’havia exposada ja el juny de 1869, dotze anys abans de la compra dels terrenys, l’amistat de Manyanet amb Josep Maria Bocabella, que encapçalà el nucli promotor, va anar més enllà de la mort de Bocabella i continuaria amb qui ocupà el seu lloc, el gendre Manuel de Dalmases.
El novembre de 1883 les desavinences entre Bocabella i l’arquitecte Francesc de Paula Villar, van provocar el nomenament del jove Antoni Gaudí per a fer-se càrrec del projecte, que transformà de cap a peus.
Aquells anys el nucli promotor intel·lectual eren Bocabella, Josep Manyanet i l’incorporat Gaudí. En públic, Manyanet sempre es mantenia en un pla discret, més centrat en la congregació que havia fundat el 1864 i que just es diu Fills de la Sagrada Família. Entre els tres hi ha centenars d’escrits, objectes, regals, creuats que demostren l’existència d’una gran amistat i també proves de l’assessorament de Manyanet a Gaudí en simbologia religiosa, que en fer-se càrrec de les obres no dominava en profunditat.
Gaudí coneixia Sant Andreu. Un andreuenc, Joan Torras i Guardiola li havia ofert una de les primeres feines desprès d’obtenir el títol l’any anterior; era el 1879 quan Torras construïa per a les monges de l Congregació de Jesús i Maria un convent i l’església del convent, la que avui en dia és la Parròquia de Sant Pacià, li va encarregar algunes feines, una de elles, que podem admirar, és el mosaic del terra de l’església, igualment cadires del cor que les monges s’endugueren al seu convent de Sant Gervasi de Cassoles o l’altar i la custòdia, que van desaparèixer quan els incendiaris assaltaren el convent la Setmana Tràgica de 1909.
La comunicació entre Gaudí i Manyanet sempre va ser molt fluida, visites de diumenge a la tarda quan Gaudí vivia al Parc Güell, notes constants amunt i avall, nombrosos mobles dissenyats per Gaudí sortien de les mans de Manyanet, gran ebenista, o dels tallers de l’escola, els bancs de la qual, i algun encara es conserva, eren disseny de Gaudí.
Quan el 1890 la Companyia Peninsular va començar a Barcelona la instal·lació de línies telefòniques, va ser Gaudí qui va regalar el telèfon a Manyanet per facilitar-ne la fluïdesa del contacte, un aparell que per cert avui encara es conserva, va ser el primer telèfon instal·lat a Sant Andreu.
Si anéssim estirant del fil veuríem molts més punts de contacte i vincles entre Antoni Gaudí, els barris de Sant Andreu i els andreuencs de la seva època. De moment, l’encesa de l’estel lluminós d’una nova torre de la Sagrada Família recent acabada ha estat l’excusa per parlar-ne i per a recordar-ho quan de nit el el veiem brillar al cel de la ciutat.
Fotografia: estel il·luminat que corona la Torre de la Mare de Déu | Arquebisbat de Barcelona
