El director de Trinitat Vella recorda la seva infantesa i joventut al barri, entre d’altres experiències de la seva vida personal i professional.
Juan Antonio Bayona, el director de la Trinitat Vella nascut l’any 1975 que ha aconseguit treballar amb Spielberg i consolidar una carrera internacional amb gran èxits de taquilla, va ser el convidat d’aquesta setmana de ‘La matemática del espejo’, enllaç a l’emissió, on Carlos del Amor va compartir una hora de conversa amb ell per parlar de la seva vida.
El diàleg va començar recordant els seus pares, andalusos emigrants al barri andreuenc, on temporalment es van haver d’establir en una barraca i que tenien unes aficions artístiques, el pare, la pintura, la mare, la música, que van marcar el seu camí cap a la creativitat que va cuallar en el cinema.
Segons ell, aquesta fascinació va néixer als quatre anys, quan va veure volar a la gran pantalla a Superman i es va anar afiançant cada cop que podia anar a una gran sala per gaudir del setè art, quan a casa veia les pelis de la tele, quan retallava les revistes amb les fitxes dels llargmetratges o quan jugava a casa o al barri recreant les ficcions del cinema.
Fragment de 10 minuts de l'entrevista
Més gran, juntament amb els seus altres dos germans, va ser espectador de l’esclat de la delinqüència i la proliferació de les drogues als 80 que tantes desgràcies va provocar, però que la seva família va saber esquivar i, en el seu cas concret, gràcies a tenir una vocació clara: esdevenir director de cinema.
Per aquest motiu els pares el van apuntar a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, on va destacar realitzant els premiats curtmetratges Mis vacaciones (1999) i El hombre esponja (2002) i on va exercir de professor a la mateixa ESCAC, tasca que va compaginar amb una carrera en publicitat i vídeos musicals.
El 2004 Sergio G. Sánchez li va oferir el guió de ’El Orfanato’ i és aleshores quan esdevé el gran salt endavant de la seva carrera. Aprofitant la celebració del Festival de Sitges, es va fer passar per periodista per poder apropar-se a Guillermo del Toro i després d’una bona estona de conversa el va convèncer perquè llegís el guió. Un cop fet, el vincle es va consolidar encara més ja que del Toro va quedar admirat pel text i l’enfocament de Bayona, per la qual cosa es va oferir a participar en la producció.
Finalment, el projecte es va convertir en realitat i va ser rebut amb una sonora ovació al Festival de Canes del 2007 i, a més, va ser distingit amb el Goya al millor director novell, el primer dels seus tres Goyas.
La resta de la seva biografia potser és més coneguda perquè, a grans trets, està relacionada amb les estrenes de pel·lícules de rellevància mundial: ‘Lo imposible’ (2012), ‘Un monstruo viene a verme’ (2016) o ‘Jurassic World 2’ (2018).
Durant l’hora de la conversa, s’expliquen moltes més anècdotes tant de la seva primera etapa, lligada al barri, com de la seva vida relacionada amb la seva carrera internacional, amb experiències dels rodatges i de les personalitats que ha conegut, com Steven Spielberg o Martin Scorsese.
A més, el diàleg permet, més enllà de conèixer millor la seva biografia, aprofundir en el caràcter del convidat que, en el cas de Jota, com l’anomenen en el seu entorn més proper, és molt satisfactori ja que desprèn una sana naturalitat i un gran sentit comú (“tocar de pies a tierra”, com es diu en l’emissió), bastant característics de quins han pujat des de baix, una família i un barri obrers, i que alhora es barreja amb una capacitat d’empenta i de valentia (”tener pájaros en la cabeza”, també cita del programa) necessaris per aconseguir donar el salt cap a la rellevància.
Fotografia: Juan Antonio Bayona al programa de TVE del passat dijous.
