El refugi antiaeri de la Torre de la Sagrera ja té projecte

Es va donar a conèixer públicament el pla d’accessibilitat, condicionament i museïtzació  la redacció del projecte.

El passat dijous 21 d’octubre i a la mateixa Torre de la Sagrera, va tenir lloc la presentació del projecte d’accessibilitat, condicionament, i museïtzació per a la seva visita del refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil sota la Torre de la Sagrera i el carrer Berenguer de Palou, amb accessos des de la mateix Torre i des de l’esmentat carrer, ara aquest, bloquejat.

El projecte aprofita al màxim els recursos tant de la mateixa Torre, avui Casal de Barri, com del propi refugi, amb suport de sons i elements que immergeixin als visitants a comprendre la funció i el moment en que s’utilitzava la instal·lació i el context de la època, alguns elements hi ajuden, com la xarxa d’il·luminació original, que es conserva i pràcticament està en condicions de ús.

Les limitacions de l’espai obligaran en el seu moment, essencialment per motius de seguretat, a fer les visites en colles reduïdes, no més enllà de sis o set persones en cada grup. El que en un principi pot semblar un obstacle en visites escolars per exemple, també cal interpretar-ho com un avantatge, la d’una millor comprensió i didàctica en un guiatge gairebé personalitzat.

També és voluntat d’aprofitar el respirador que garanteix bona ventilació interior de l’hipogeu, per procurar d’instal·lar-hi un giny que a manera de periscopi, des de l’exterior, al carrer, és pugui contemplar la galeria interior del refugi.

Respecte al termini per a fer-ho realitzat podia ser molt curt, potser inclús parlar de la Festa Major de la Sagrera del 2022, però tot està condicionat a que el projecte tingui una ràpida dotació pressupostaria, per altra banda gens elevada, per a poder-lo executar.

Tant des del Grup d’Història com del moviment veïnal, es va jutjar positivament el projecte, amb un desig general que per una vegada La Sagrera tingui una realitat inaugurada i el refugi no entri a la llarguíssima llista de promeses desestimades, o projectes incomplets i ajornats eternament.

Una mica d’història

Arran del descobriment del refugi, l’Ajuntament de Barcelona va publicar el 14 de novembre de 2014 al seu web, secció Servei d’Arqueologia, un article amb el títol La Torre de la Sagrera-Carrer de Berenguer de Palou, 52-62: descobert un nou refugi antiaeri de la Guerra Civil, on explicava el procés de la troballa i les investigacions sobre el seu origen que Andreuenc exposa a continuació per completar la notícia de Joan Pallarès-Personat.

El passat mes d’octubre, amb motiu de les obres pel projecte de rehabilitació  i ampliació de l’edifici situat al número 52-62 del carrer de Berenguer de Palou (Barri de la Sagrera, Sant Andreu), conegut com la Torre de la Sagrera, per a convertir-lo en casal de barri, es va produir una excepcional descoberta. Arran d’una inspecció de la planta soterrani d’aquest edifici, operaris de l’obra van descobrir una entrada tapiada que permetia l’accés a unes escales que s’endinsaven sota l’edifici.

Immediatament, tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona, juntament amb la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra, van procedir a inspeccionar aquesta descoberta. Les primeres impressions van confirmar el que era més que evident: un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que es trobava totalment intacte des del moment que el van clausurar un cop finalitzat el conflicte bèl·lic.

Durant la inspecció es va poder confirmar el bon estat de les restes conservades, així com de les estructures que conformen el refugi –bancs, latrines, pous de ventilació, pous d’accés, fonts d’aigua, instal·lació elèctrica-. També es va poder localitzar el segon accés del refugi, el qual es troba clausurat amb una paret de totxos, i que tindria sortida pel carrer Berenguer de Palou, tot just a fora de l’edifici.

La Torre de la Sagrera es una edificació de 1875, dins de la tipologia de casa d’indians, d’estil neoclàssic. És l’únic element conservat d’un conjunt industrial format per un seguit d’addicions realitzades al llarg dels anys, especialment d’ençà de la dècada dels 1930, i del que aquest immoble en representava la peça més significativa i de major antiguitat.

Aquest edifici era la casa, segurament dels propietaris o del director de la fàbrica tèxtil “La Española”, que en un moment donat va formar part de tot el complex de la Fabra y Coats, fundada el 1903,  fruit de la fusió de la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella amb el grup britànic J&P Coats Ltd.

Durant el conflicte bèl·lic, es construí aquest refugi, aprofitant la protecció que proporcionava aquest edifici. En alguns casos, com aquest, la presència de bancs i latrines indicarien un refugi de caire social, per a la barriada de Sagrera, més lluny de la possibilitat d’un refugi particular. Durant la Guerra Civil, un centenar de persones del mateix carrer crearen la Societat Obra Col·lectivitzada carrer Berenguer de Palou, i varen sol·licitar a l’estiu de 1937 la construcció d’un refugi antiaeri davant el pànic dels bombardejos de l’aviació feixista.

A la tardor de 1937 es va excavar en aquest carrer per a la construcció d’un refugi, i es portà formigó per crear la solera per a la protecció (llosa d’explosió), pagats pel Servei de Clavegueram de l’Ajuntament de Barcelona, ja que aquest refugi va ser planificat per a ser part del clavegueram posteriorment a la guerra.

Alguns refugis, especialment els que no van ser promoguts per l’administració pública, no estaven censats, i no tenen número com els inclosos dins del llistat de refugis del Servei de Defensa Passiva Antiaèria o de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, i per tant es desconeix la seva localització.

Fotografia de portada: galeria final del refugi. | Servei d’Arqueologia de Barcelona.

Fotografia interior: aspecte interior del refugi. | Servei d’Arqueologia de Barcelona.