Això suposa un pas molt important per tal d’aconseguir la protecció i la rehabilitació de l’espai.
Una piulada a Twitter del Centre d’Estudis Ignasi iglésias anunciava ahir al vespre la bona notícia, de la qual alguns mitjans de comunicació s’han fet ressó avui.
El text deia el següent: “Ens congratulem que finalmement s’hagi incoat l’expedient per declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) la Capella dels Segadors. Ara cladrà que s’agilitzin els tràmits i es pugui aconseguir l’objectiu: la preservació, rehabilitació i difusió d’aquest patrimoni històric.”
La sorpresa ha estat el fet de conèixer que la incoació de l’expedient té data del 28 de setembre del 2021, però s’ha donat a conèixer ara.
L’informe favorable dela Direcció General del Patrimoni Cultural hauria de servir per delimitar l’entorn de protecció i per suspendre llicències de parcel·lació, edificació o enderrocament a la zona afectada.
Es pot, doncs, afirmar que s’ha donat un pas decisiu per rescatar la Capella dels Segadors del lamentable estat d’abandó, que es pot qualificar de crític, i dignificar un espai que hauria de ser un dels enclaus més importants de la identitat catalana, tant des de la dimensió històrica, la revolta dels Segadors, com simbòlica, l’himne de Catalunya.
Convé recordar que Sant Andreu de Palomar, per la seva proximitat a Barcelona, es va constituir en seu del campament dels camperols revoltats l’any 1640 i que van triar per bandera el Sant Crist de la Parròquia del poble per dirigir-secap a Barcelona. El 7 de juny de 1640 van originar un motí a la ciutat durant el qual fou assassinat el virrei espanyol.
A partir d’aquell moment, ja no va ser possible una solució pactada entre les dues parts i la crisi va durar fins l’any 1652. Un dels efectes definitius del conflicto va ser la pèrdua del comtat del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya.
Fotografia: Capella dels Segadors l’any 2016 | Ernest Cauhé
