El gran dramaturg català va morir recentment víctima de l’epidèmia.
La companyia de l’Ateneu de Sant Andreu va estrenar dissabte passat el curs 2021-22 amb una nova producció, un text de categoria, ‘E. R. (Actrius)’, Premio Nacional de Literatura Dramática, que va aconseguir una fita curiosa: poder ser vist alhora tant en el teatre com en el cinema, gràcies a la iniciativa de Ventura Pons, que la va adaptar per a la gran pantalla amb el nom d’’Actrius’. Les funcions continuaran el dissabte 2 d’octubre a les 20:30h i el diumenge a les 18h.
Durant el transcurs de l’obra, el públic assisteix a un exercici d’evocació del passat per part de tres actrius madures que són entrevistades per una altra jove actriu. El seu objectiu és preparar les proves de selecció per al paper d’Empar Ribera (E. R.) de jove en un muntatge que s’està preparant.
Les tres dones han conegut E.R. prou bé perquè va ser la seva mestra, però aquesta anàlisi de la seva personalitat es convertirà també en una reflexió sobre elles tres, que han seguit camins professionals diferents: Glòria March s’ha convertit en una diva internacional i la més propera al model de carrera desenvolupat per E.R.; Assumpta Roca ha esdevingut una estrella popular de la televisió; i Maria Caminal es va dedicar en exclusiva al doblatge.
Al llarg de sis escenes, les trobades de la jove amb les tres deixebles d’E. R. van deixant al descobert les contradiccions entre les diferents versions, l’encara vigent competitivitat entre elles i els ressentiments que encara subsisteixen en totes tres.
Segons el propi autor, “el retrat àcid que escric sobre el món de les actrius és producte de tot el que he vist en el teatre i solament m’he limitat a utilizar la realitat”. Quines persones de la faràndula tenia en el seu cervell quan va gestar l’obra és una cosa que solament ell en sap.
Quatre línies sobre la seva biografia
Josep Maria Benet i Jornet, considerat un dels dramaturgs més reconeguts del país, va morir recentment, l’any 2020 a causa de la pandèmia, quan tenia 60 anys i patia la malaltia d’Alzheimer. .
El seu primer gran èxit va ser l’any 1963, amb només 23 anys, amb el seu debut: Una vella, coneguda olor, una peça llavors trencadora pel seu to realista, que acostava el teatre a la Barcelona del moment i que li va fer merèixer el Premi Josep Maria de Sagarra. Des de llavors va escriure més de quaranta peces teatrals, traduïdes a una dotzena d’idiomes i algunes adaptades al cinema, que recullen les preocupacions quotidianes de la societat catalana.
També fou el responsable d’algunes de les sèries més emblemàtiques de TV3, com ‘Poble Nou’, ‘Nissaga de Poder’ o ‘Ventdelplà’. La seva trajectòria va ser reconeguda amb nombrosos premis, com el citat anteriorment, la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres catalanes (2013).
Fotografia: Una escena de l’obra ‘E.R. (Actrius)’ | Forat Sense Fons