El Teatre La Gleva ha programat per tot el mes de maig l’espectacle titulat Speer, basat en la figura del famós arquitecte que va ser membre del govern nazi i que interpreta Pep Munné acompanyat per Xavier Ripoll.
L’obra, de l’autora alemanya Esther Vilar, es va estrenar el 1998 de manera molt original ja que l’escenari va ser el despatx real del protagonista i va ser dirigida i interpretada en el paper principal per Karl Maria Brandauer. Gràcies a la gran repercussió que van aconseguir aquestes funcions, la mateixa producció va ser presentada més tard en el teatre Almeida de Londres.
S’ha de recordar que Albert Speer (Mannheim, 1905 – Londres, 1981) va ser un dels personatges més importants de l’Alemanya nazi. Arquitecte de formació, va exercir com a Ministre d’Armament i Producció de Guerra durant gran part de la Segona Guerra Mundial i va ser també el ‘primer arquitecte del Tercer Reich’, fent realitat els deliris de grandesa del Führer en obres com la Cancilleria del Reich i el Camp Zeppelin de Núremberg, seus dels massius congressos del partit.
La complicitat artística amb Hitler i l’eficient gestió del seu ministeri el van convertir en un aliat proper d’Adolf Hitler. Després de la derrota alemanya, va ser detingut, jutjat en el procés de Núremberg i, finalment, sentenciat a vint anys de presó.
L’argument se situa just després de la seva sortida de la presó, quan Albert Speer rep un historiador-funcionari de la RDA en el seu antic despatx situat en un edifici que aleshores està en obres de reforma. En aquella habitació, Speer havia desenvolupat el projecte de remodelació de Berlín com a capital del Reich per a després de la victòria del nazisme. Allà havia passat llargues hores amb Hitler planificant tots els detalls d’aquesta megalòpolis.
Lògicament, l’interès del text rau en la conversa entre Speeer i el seu interlocutor, ja que n’emanen reflexions sobre el poder, la barbàrie i la visió i revisió de la història recent que es va entrallaçant amb una trama d’equívocs i enganys.
Segons el director, Ramon Simó, resulta especialment fascinant comprovar com ‘el pensament de segons quins personatges que van contribuir a la reconstrucció europea després de la guerra mundial i a la reforma neoliberal a partir dels anys 70 entronca d’una manera molt directa amb el pensament de la ultradreta feixista dels temps del Tercer Reicht”.
Per a més informació, Andreuenc comparteix en aquest enllaç el web del teatre.
Fotografia: Albert Speer i Adolf Hitler | theturkish.wordpress.com