Avui a la matinada, segons el fus horari d’estiu de l’Europa central, es van conèixer els guanyadors dels premis de l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques com és tradicional en aquestes dates des de fa 93 anys.
La pel·lícula Nomadland ha estat reconeguda amb tres dels gran premis de la vetllada: millor pel·lícula, millor directora (Chloé Zhao) i millor actriu protagonista (Frances McDormand) i, per tant, totes les persones que s’han vist implicades d’alguna manera en aquesta obra cinematogràfica han d’estar molt satisfetes.
De ben segur que és el cas de la Montse Miralles, andreuenca d’adopció, que com a dobladora d’un dels personatges secundaris, la Linda, va posar en pràctica el seu talent per oferir-li la seva veu tenint en compte que havia de resultar molt natural per no trencar el caire documental del film i per reproduir la forma de parlar d’una actriu no professional.
És per això que el redactor s’ha permès la llicència d’utilitzar en el titular de l’article la popular frase de la nit de les estrelles en anglès entesa en sentit literal perquè, com a dobladora de la pel·lícula, el premi també ha anat una mica cap a la Montse Miralles.
En qualsevol cas, ella sí que va guanyar recentment un Premi Arlequí en la seva 18ª edició, la corresponent al 2019, que s’havia de celebrar durant el 2020, però que l’epidèmia ho va fer impossible i que, per tant, es va traspassar al mes de febrer d’enguany.
Els Premis Arlequí són unes distincions que la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya lliura per reconèixer la tasca de persones i entitats d’aquesta activitat artística tan arrelada a casa nostra. I a més, també reconeix la contribució de professionals del teatre que han mantingut lligams de recolzament, de proximitat i de respecte cap als que es dediquen al teatre des del món aficionat.
Des de la perspectiva del districte de Sant Andreu, s’ha de dir que difícilment es pot trobar una professional del teatre que durant tants anys hagi estat fent costat, i segueix fent-ho, als grups amateurs andreuencs.
Ja no solament des de Rafató Teatre, abans al carrer de Malats i ara al Poblenou, llogant vestits i complements de tot tipus, sinó també com a directora (per exemple, Flor de nit, Mamma mia i Sweeny Todd, amb La Lírica de Sant Andreu, o Agost i L’inspector, amb el Grup Teatral Antifaz) deixant tota la seva energia i el seu magisteri en cada minut d’assaig. Sense oblidar la direcció de diverses sarsueles de la Companyia Ciutat Comtal de Rafató Teatre que s’han pogut veure a Sant Andreu.
Això pel que fa a la seva tasca més lligada al teatre amateur, perquè en la vessant professional ha dirigit òperes, es dedica al doblatge, imparteix classes, fa teatre (per exemple, darrerament Testimoni de càrrec, al Teare del Raval), apareix en sèries de televisió (Cuéntame lo que pasó, temporades 2019-2021, Merlí, Acacias 38) i en pel·lícules.
Una dona polifacètica amb un currículum inabastable i d’una vitalitat inesgotable que un dia sent ben petita va pujar a l’escenari seguint les passes dels seus pares i en companyia del seu germà Rafael al Clot i que encara no s’ha baixat.
Fotografia: lectura dramatitzada de La mort dins una baralla de naips a la Nau Ivanow el novembre de 2016 | aadpc.cat
