Un text d’Ionesco inèdit a Catalunya puja a l’escenari

És veritablement estrany que una persona doni a llum una sola obra i que aquesta esdevingui un èxit, encara que, com és obvi, entre el nombre inabastable d’escriptors s’han donat alguns casos, com Lampedusa, que va escriure El Gattopardo, o Harper Lee, Matar un rossinyol.

El que acostuma a passar en més ocasions és que la gent conegui solament una obra d’un creador i la resta romangui en l’oblit. Precisament, en l’àmbit teatral, això mateix esdevé amb dos autors units per la seva afiliació a l’anomenat ‘teatre de l’absurd’: Samuel Beckett, famós per Esperant a Godot, i Eugène Ionesco, per La cantant calva.

És, per tant, una bona notícia que la companyia Bojum Teatre ampliï el repertori dramàtic català amb un text mai abans representat, Deliri a dos, de l’any 1962, d’un autor imprescindible del s. XX. I, per Sant Andreu, és un motiu de satisfacció que la responsable del projecte sigui la directora Montse Bonet que, a més, ha traduït el text francès i que compta amb la també andreuenca Montse Puga i el terrassenc Òscar Intente com a protagonistes.

L’obra ja s’havia estrenat al Teatre Akadèmia el gener-febrer del 2019, però és demà passat quan la companyia iniciarà el període d’exhibició, primerament a l’Almeria Teatre del 4 al 21 de febrer.

En una època en la qual la ciutadania ha de viure gairebé reclosa en espais interiors, resulta molt interessant assistir a la convivència escènica de dos personatges, ELL i ELLA, tancats junts en la seva closca des de fa molts anys. Un home i una dona, ja grans, en una mena d’amagatall on es palpa el pes de tot el seu passat i envoltats per un món en conflicte, que va penetrant poc a poc dins el seu cau.

A l’experiència personal tan actual del públic mateix, Ionesco aporta el seu sentit d’humor tràgic per parlar sobre la bogeria d’haver d’existir, de l’angoixa per la certesa de la mort, de la dificultat de les relacions humanes, de desitjos, de pors, de tendreses, d’innocències perdudes. I tot, tractat des de l’òptica d’un autor que mai s’allunya de l’ésser humà i de la seva capacitat d’humor alliberador.

Pels membres de Bojum Teatre: ‘Posar en escena ‘Deliri a dos’ parteix de l’enorme atracció pels mons fascinants que proposa Ionesco, per la seva teatralitat, pel que l’obra proposa i des d’on ho proposa. Aquests ELL i ELLA som tots nosaltres, de la mateixa manera que aquest món exterior agressiu i violent és el món al qual ens hem acostumat a viure i, per força, a conviure. L’obra és universal i, per tant, absolutament contemporània’.

Fotografia: escena de Deliri a dos | Maria Besora