Una de les curiositats històriques més singulars de Sant Andreu de Palomar és la bomba que es pot veure a la cantonada entre el carrer de Sòcrates i el Carrer Gran de Sant Andreu, a l’edifici on la Cansaladeria Puig té obrador i botiga. Aquest vestigi és producte del bombardeig que Joan Prim, aleshores governador militar de Barcelona, va realitzar sobre la localitat l’any 1843.
Justament, fa pocs dies es van complir 150 anys de l’assassinat a Madrid, el 30 de desembre de 1870, de l’eminent militar i polític nascut a Reus l’any 1814, un aniversari que no ha tingut ressó segurament per la proximitat del bicentenari del seu naixement, el 2014, que sí va ser motiu de diversos actes commemoratius.
Al llarg de la seva vida, Joan Prim va participar en molts episodis bèl·lics i va viure en primera persona també la convulsa vida política de l’Espanya d’aquella època. En la primera faceta, va participar a les campanyes carlistes al costat de la regència de María Cristina, va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i participà en campanyes militars al Marroc i a Mèxic.
En el segon àmbit, va ser diputat de caire progressista a les Corts i va arribar a ser president del consell de Ministres just al final de la seva vida, després d’haver buscat per Europa un rei i haver-lo trobat en la persona d’Amadeu I de Saboya per tal d’aconseguir la concòrdia nacional superant l’etapa borbònica, però precisament el seu assassinat va fer fracassar el projecte.
Per tant, al llarg d’una vida tan dinàmica i atzarosa, la relació de Joan Prim amb Sant Andreu de Palomar va ser purament episòdica, però ha deixat singular petjada tant en el seu paisatge, la bomba a la qual s’ha fet referència al principi, com en les dites populars de la llengua catalana.
L’episodi andreuenc de Joan Prim se situa en el marc del conflicte anomenat la Jamància, que es va desenvolupar just després de la derrota d’Espartero per part dels progresistes i durant el govern provisional de José María López, que va veure en la popularitat de Joan Prim, aconseguida gràcies al seu enfrontament contra els moderats recentralitzadors, una oportunitat per acontentar la població catalana, per la qual cosa el va nomenar Governador Militar de Barcelona.
Tanmateix, part de la població de Catalunya, i especialment de Barcelona, va interpretar que el nou govern estava tornant a actuar un altre cop amb deslleialtat traint els principis de la sublevació que havia expulsat el moderat Espartero del país perquè es tornava a imposar una visió centralista de l’Estat.
Joan Prim es va trobar una altra vegada en mig d’una revolta, però en aquest cas defensant les posicions del govern central com a governador militar de Barcelona i havent de lluitar contra molts catalans que uns mesos abans el consideraven un heroi.
Pel que fa a l’episodi andreuenc, se situà en l’ofensiva que l’exèrcit espanyol va començar el 16 de setembre des de Barcelona a les ordres del general Miguel de Araoz per enfrontar-se a les forces de Narcís d’Ametller que s’havien fet fortes a Mataró.
El 17 de setembre, una columna de 3.000 homes dirigida per Joan Prim es dirigí a atacar les forces de Sant Andreu de Palomar. Del costat sud del Besós, s’establí un combat entre les tropes d’Ametller i Prim. Les forces de Prim també tractaren d’atacar Sant Andreu essent rebutjades, resultant 80 baixes entre morts i ferits, 21 presoners entre les tropes del govern de Madrid i 20 baixes entre les files dels pronunciats.
El brigadier Joan Prim tornà a atacar Sant Andreu el dia 22 que, pres a l’assalt en un combat de tres hores, deixà com a balanç la fuita dels 1.500 homes destacats per Ametller i 200 presoners, i havent patit la pèrdua de sis morts, 39 ferits i 22 contusionats. Com a testimoni mut dels fets, restà la bomba del carrer de Sòcrates, prova de l’intens bombardeig que el poble va patir (es maneja la dada que una tercera part de les cases van quedar derruïdes). Segons Pau Vinyes, veure enllaç per al seu article complet, ‘el propietari la va recollir i amagar, i en la reforma de l’edifici de l’any 1909 la incrustà allà com element decoratiu’
Una altra petjada que queda d’aquest capítol és la famosa frase que, suposadament, va pronunciar Joan Prim en aquella jornada. Efectivament, alguns la situen sobre el mateix terreny de combat, a l’alçada del pas de la Riera d’Horta per Sant Andreu on, davant el fet d’haver d’enfrontar una acció molt arriscada, se li va ocòrrer de dir que es jugava la vida i la carrera militar amb una frase enginyosa: ‘O Caixa (de morts) o faixa (de general)’.
D’altres, en canvi, la situen el dia 2 de setembre a Barcelona quan encara intentava apaivagar els ànims dels descontents amb Madrid i perseguia un pacte entre les dues parts. Suposadament, en creuar la plaça de Palau, algú li va retreure en veu alta que estava del costat del poder per tal d’aconseguir ser general. Aleshores, ell va respondre irat i públicament que sí: ‘Ja que així ho voleu, doncs sia, la caixa o la faixa’. Així, donava a entendre que s’adonava que l’enfrontament era inevitable malgrat els seus esforços i que estava decidit a jugar el seu paper de Governador militar fins al final.
En qualsevol dels casos, amb la campanya de Catalunya va aconseguir el faixí de general, el títol de comte de Reus i vescomte del Bruch.
Fotografia de portada: bomba a la cantonada del carrer Sòcrates | Cansaladeria Puig.
Fotografia interior: retrat equestre de Joan Prim, d’Antonio María Esquivel | wikiwand
Fonts de consulta: Prim, La forja de una espada, Emilio de Diego, ed. Planeta; el blog Opinió Andreuenca, de Pau Vinyes; Wikipèdia.
