Avui diumenge tanca el termini que l’entitat coral de Sant Andreu ha tingut per exposar el seu ric fons documental amb documents, fotografies i objectes commemoratius que des del dia 15 de desembre s’han mostrat a la sala d’exposicions de la Biblioteca Can Fabra-Ignasi Iglésias des de principis de desembre.
El motiu ha estat que l’Orfeó L’Eco de Catalunya va complir 120 anys, ja que la seva data de fundació es remonta a l’any 1899, quan va néixer de la mà del mestre Josep Maria Comella, compositor, organista i subdirector de l’Orfeó Català fins al 1938.
D’aquesta manera acaba un cicle d’actes commoratius on també va destacar amb llum pròpia el concert del dia 19 de maig del 2019, quan van interpretar el Glòria de Vivaldi a la Parròquia de Sant Josep Manyanet ple de gom a gom.
L’assoliment d’aquesta efemèride ha de ser motiu de gran satisfacció per als seus components i, molt especialment, per a Rosa Maria Altayó, la seva actual presidenta que ja porta més de 50 anys a l’entitat. Malauradament, aquest aniversari va coincidir amb la mort d’un dels seus puntals: Àngel Puig (setembre de 2019), una d’aquelles persones que es fan imprescindibles en qualsevol grup humà tant per la seva dedicació com per la seva bondat.
Cal fer constar que l’Orfeó L’Eco de Catalunya és la coral més antiga de Sant Andreu però, a més, ha tingut altres seccions com teatre, teatre líric, sardanes, conservatori i excursionisme. La seva repercussió en la vida cultural de Sant Andreu i la seva dilatada trajectòria van se reconeguts per l’Ajuntament de Barcelona amb la concessió de la Medalla d’Honor de la ciutat.
Això va ser possible gràcies sobretot a les magnífiques instal·lacions que van tenir al carrer Ramon Batlle 19-21 des de l’any 1921 amb el seu propi teatre, com avui dia encara les mantenen La Lira, Els Catalanistes, el Casal catòlic o l’Ateneu de Sant Andreu. Amb el triomf de Franco a la Guerra Civil, els guanyadors van incautar el 1939 el local. L’Orfeó es va haver de canviar el nom pel d’Eco Andresense, on només podien actuar homes un altre cop quan resulta que les dones hi cantaven des de l’any 1908.
Sense previ avís i a corre-cuita, l’any 1957 es van tancar les portes de l’antic estatge per sempre més i en 48 hores es l’Eco va haver de trobar un nou espai. L’escollit va ser el Círculo Cultural Español, conegut com ‘Els Catalanistes’. Finalment, l’enderroc de l’edifici on eren Els Catalanistes va provocar que l’any 1994, l’Orfeó marxés cap a la seva seu actual: l’Ateneu de Sant Andreu.
Tot i que l’entitat coral va arribar a tenir més d’un centenar de cantaires i una escola de música, actualment en formen part una quarantena. Actualment, la majoria dels membres de l’orfeó tenen una edat avançada, però esperen poder reobrir el proper curs la secció infantil. L’objectiu és seguir cultivant el cant coral a Sant Andreu.
La documentació disponible del grup és molt completa, però hi ha alguns buits perquè hi ha documents que es van emportar cap a l’arxiu de Salamanca i encara no han estat tornats i d’altres es van fer desaparèixer durant el franquisme quan qualsevol prova de catalanisme era motiu de càstig i, malgrat tot, hi va haver famílies que van arriscar la seva seguretat custodiant documents i objectes que els comprotien molt negativament.
Fites destacades de l’entitat
120 anys d’història donen per explicar moltíssimes informacions, la qual cosa és impossible per un mitjà d’informació general, però Andreuenc en destaca algunes perquè els lectors es facin una idea de la dimensió que va arribar a assolir aquestar l’Orfeó L’Eco de Catalunya:
- Un dels documents més destacats de l’entitat és la partitura de L’Eco Sagrat. Es tracta de l’himne de l’entitat. La cançó és lletra del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias i la música és obra de Josep Maria Comella. Es va estrenar el 20 d’octubre de 1901.
- El 22 de novembre de 1908, l’Eco fa el seu primer concent com a Orfeó al Palau de la Música Catalana amb una participació de 95 orfeonistes.
- L’11 d’octubre de 1928,l’Orfeó canta en l’enterrament d’Ignasi Iglésias, tradició que es manté fins a l’actualitat.
- El 1929 l’Eco participa en els actes d’inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona.
- Desembre de 1936, l’Eco va cantar l’oratori la nit de Nadal, del mestre Lamote de Grignon al Gran Teatre del Liceu.
- El 1943 l’Orfeó participa en un concurs de caramelles que es fa a la Plaça Sant Jaume de Barcelona en la que l’Eco obté el primer premi i la copa Excelentísimo Governador de la Província.
- El 23 d’Octubre de 1977, arriba a la presidència de la Generalitat de Catalunya en Josep Tarradellas i Joan. Per aquest motiu, es reuneixen dirersos Orfeons i Colars (entre ells l’Eco de Catalunya) per cantar-li Els Segadors.
- El 1988:l’Eco fa un concert al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
- El 9 d’Abril de 2000: es participa en l’acte central de Commemoració i de Cloenda de l’Any Clavé/150 anys de Cant Coral. L’Acte es realitza al Palau Sant Jordi de Barcelona i, cal destacar que, a l’audiovisual que es passa, s’anomena als dos orfeons més antics i encara en actiu de Catalunya: l’Orfeó Català i l’Orfeó l’Eco de Catalunya.
Fotografia: concert del Glòria de Vivaldi el 19 de maig de 2020 a la Parròquia de Sant Josep Manyanet | Orfeó L’Eco de Catalunya
