Al llarg del mes de desembre s’ha parlat molt de La Traviata a la ciutat de Barcelona i a tota Catalunya, no solament pel fet que les estrenes del Liceu sempre són motiu d’expectació, sinó perquè a més, en aquest cas, la direcció del teatre va protagonitzar un enfrontament públic contra la Generalitat. La polèmica va sorgir per la negativa del teatre a aplicar les restriccions de públic imposades pel Procicat que limitaven l’entrada d’espectadors a 500.
El resultat del pols va ser que el Liceu va suspendre quatre actuacions, però finalment va aconseguir el seu objectiu i va poder augmentar gairebé fins a la meitat del seu aforament el nombre d’espectadors a les següents cites amb el seu públic.
Pel que fa a Sant Andreu, aquesta Traviata s’ha de recordar perquè ha suposat el debut al davant dels cantants solistes, cor i orquestra del Gran Teatre del Liceu de Daniel Montané, un andreuenc de socarrel, alumne dels Padres, que es va iniciar a la música amb el professor Marcel Gaig al carrer Gran i que va participar com a compositor en alguna de les vetlles del patró de l’antic poble dirigides per Cristina Lanau a la Parròquia de Sant Andreu.
Tanmateix, la seva relació amb Sant Andreu es va afeblir quan, empès per la seva passió musical, va decidir seguir els estudis de composició i direcció d’orquestra en la Kunst Universität Graz, a Àustria. Allà va obtenir la seva graduació amb un excel·lent ‘cum laude’. A més, el 2001 i 2003 va aconseguir la prestigosa beca Deutsche Bank Musik Akademie Theater heute. La culminació de la seva època formativa va ser el Primer Premi en el Concurso para jóvenes Directores Orquesta Ciudad de Granada l’any 2003. Després, la seva carrera professional i la seva vida personal es van lligar a Alemanya.
Des del seu debut el 2004 amb Les Contes d’Hoffmann en l’Ópera de Chemnitz, on va dirigir la Robert Schumann Philharmonie, Daniel Montané ha estat convidat per diversos teatres d’òpera i festivals com la Semperoper de Dresden, Festival de Peralada, Festival La Coruña, Òpera de Nuremberg, Òpera de Kassel, Mannheim Staatstheater, Ópera de Lübeck, Bolshoi Theatre Minsk, el Megaron de Thessaloniki o la Cape Town Opera entre molts d’altres.
Durant aquests anys, també ha estat regularment convidat a dirigir orquestres de gran prestigi: Orquesta del Gran Teatre del Liceu, Bremer Philharmoniker, Deutsche Radiophilharmonie Saarbrücken Kaiserlautern, Nürnberger Philharmoniker, Philharmonisches Orchester Altenburg-Gera, Thessaloniki Symphony Orchestra, Orquesta Sinfónica de Galicia, Orchestra Sinfonica della Fondazione Tito Schipa, Bruckner Orchester, etc.
Molt apreciat pel seu profund coneixement de les veus, Daniel Montané ha treballat amb artistes de primer nivell com Matti Salminen, Carlos Álvarez, Deborah Polaski, Sonia Ganassi, Sondra Radvanovsky o Fiorenza Cedolins dirigint les seves gales líriques.
Des de 2007, Montané ha estat Director Principal de tres recintes operístics. Primerament, a l’Òpera de Bremen, fins el 2012; de 2013 a 2015, a l’Ópera d’Ulm, i actualment a l’Òpera Estatal de Mainz, llocs on ha dirigit desenes d’òperes i de concerts del gran repertori.
Gràcies a tota aquesta experiència ha desenvolupat un amplíssim repertori operístic, simfònic i de ballet que descansa en la seva brillant aptitud musical de tal manera que és capaç d’extreure valoracions apassionades de molts crítics en un món tan exigent com el de la lírica.
Com a mostra, Andreuenc comparteix un parell de les moltes que es poden trobar. En concret, dues que fan referència al Rigoletto que va dirigir a Toulon l’any 2018.
Al diari Var-Matin, amb informació general de la ciutat, es pot llegir aquest fragment: ‘La batuta del director musical Daniel Montané és formidable. Fa que troni la maledicció d’una manera que en aquest moment a l’espectador li sembla traspassar la barrera del so. Després els commou fins a les llàgrimes quan la bella soprano Mihaela Marcu (Gilda) expressa el seu amor pel Duca en la seva ària Car Nome.’
I a la pàgina especialitzada Opera-online.com, Emmanuel Andrieu va escriure: ‘La direcció musical del director català Daniel Montané insufla energia i força a una orquestra de l’Òpera de Toulon en plena forma al mateix temps que ressalta meravellosament els colors i modulacions de la partitura: implacable en l’obertura, esbufegant al ritme dels laments de Rigoletto en l’acte II, enorme i deslligat en la tempesta de l’acte III.’
Amb aquesta currículum, que té encara més fites assolides, en Daniel Montané solament havia aconseguit a casa seva ser ‘cover’ de direcció els darrers anys a les òperes Rigoletto, Werther i Manon Lescaut.
Sembla que no és molt forassenyat desitjar que un català amb aquests mèrits pugui tenir una presència més habitual en el Liceu i que les sis direccions que ha protagonitzat enguany durant aquesta Traviata es multipliquin en un futur proper.
Fotografia: Daniel Montané dirigint un concert a la Semperoper Dresden | Facebook