Marc Pastor publica una novela d’horror molt divertida

Suposant que això sigui possible, i sembla ser que sí, L’horror de Rèquiem, de Marc Pastor ha aconseguit escriure una narració amb un munt de referents de la ficció del món del terror (com Edgar Allan Poe, Albert Sánchez Piñol o Ambrose Bierce) que el lector va identificant a mesura que va llegint i, alhora, es va adonant en quina mesura l’autor els ha transformats de manera transgresorament divertida.

L’aventura comença quan en Rèquiem, un tècnic d’autòpsies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misteriós dins el cos d’una noia que ha aparegut surant morta al port de Barcelona. A partir d’aquest fet, s’obsessionarà a descobrir tant la causa de la seva mort com l’origen de l’anell endinsant-se en una conspiració sinistra que els ve gran a ell, que és un investigador pèssim, i als dos companys que l’ajudaran, la Dalsy i en Kurosawa, no gaire més espavilats.

Al llarg de la novel·la, es desenvolupa una història de misteri i investigació, de ritme trepidant, en la qual el protagonista ha d’enfrontar-se a episodis de fantasia delirant com espectres amb règim de visites estricte, llinatges maleïts que habiten tossudament casalots encantats, faroners assetjats per amfibis en una illa, assassinats al museu de cera, un espectacle musical de baix pressupost i moltres altres històries farcides d’un humor còsmic.

A cavall entre el món monstruós de Howard Phillips Lovecraft i la comicitat absurda dels Monty Python, L’horror de Rèquiem és genuïna literatura de gènere per passar una bona estona sense pretensions d’embolicar-se en cap estudi psicològic en profunditat d’uns personatges marginals en una societat alienant, ni de retratar amb delicadesa la solitud del seu protagonista.

Una novel·la que sembla molt esbojarrada per la quantitat d’esdeveniments narrats i el ritme frenètic amb el qual es van succeint, i també, fins i tot, pel to irreverent, despreocupat i esperpèntic que adopta el narrador, però que és d’una construcció narrativa impecable i d’un domini dels tòpics i dels mites del  gènere molt ben assimilats per encaixar-los brillantment en l’argument.

Una altra broma d’un llibre que s’ha de prendre seriosament, o no, és que L’horror de Rèquiem es pot trobar a les llibreries des de principis de setembre amb dues portades diferents i per dos autors també diferents, com es pot comprovar a la fotografia de l’article, tenint en compte, això sí, que Víctor Negro és un alter ego de Marc Pastor. Això sí, l’editorial és la mateixa: Mai Més.

Fotografia: les dues portades de la novel·la | Mai Més