Una producció andreuenca arrenca la temporada d’un teatre barceloní

El teatre Akadèmia, ubicat al carrer de Buenos Aires, a tocar de l’Avinguda de Josep Tarradellas, va començar ahir la seva vuitena temporada i el tretzè any de l’inici del projecte sent fidel al teatre de la paraula i als autors universals, on la recerca, la reflexió i el debat en són els eixos principals.

La primera obra de la programació és Winnipeg (de Grec a Grec), obra de Laura Martel, dirigida per Norbert Martínez i coproduïda pel Grec 2020 Festival de Barcelona i les companyies del districte de Sant Andreu La Jarra Azul i Puça Espectacles.

Fins al 18 d’octubre de 2020, de dimecres a divendres a les 20.30 h, dissabtes a les 18 i 20.30 h i diumenge a les 18 h, es podrà veure aquest espectacle de 65 minuts basat en un fet històric on es combina el català i el castellà i que està interpretat per Laia Alberch, Laura María González, Martí Salvat i Edu Tudela.

L’episodi històric de partida se situa entre el 1934 i el 1937, quan el poeta Pablo Neruda va exercir com a cònsol de Xile a Barcelona, on va viure a la capital catalana els moments més decisius de la Segona República i els inicis de la guerra civil fins que, tres anys després d’arribar a la ciutat, va haver de tornar a Santiago a causa de l’avanç de les tropes franquistes. Des d’allà va seguir les notícies sobre l’ocupació de Barcelona per les tropes feixistes i l’arribada a territori francès d’un bon nombre d’exiliats, condemnats a viure en condicions lamentables en els camps de refugiats del país veí.

Amb bones connexions amb la presidència del govern xilè, Neruda va aconseguir ser anomenat Cònsol Especial per a la Immigració Espanyola a França. Des d’aquesta posició, i gràcies a la complicitat de l’aleshores ministre de Relacions Exteriors, Abraham Ortega, es va implicar en la iniciativa de noliejar un vaixell francès, el Winnipeg, per tal de transportar més de 2.000 exiliats fins a Valparaíso, on el govern xilè els donaria asil.

Van arribar a port el setembre d’aquell any i es van establir majoritàriament al nord del país. Alguns d’ells van tornar a Espanya uns anys després, tot i que la majoria van acabar establint-se a Xile definitivament. Algú els va anomenar “els fills de Neruda”, poeta que va acabar considerant aquell episodi de la seva existència tan valuós com els poemes que havia escrit.

El 2019 es van complir vuitanta anys d’aquesta història de foscor, horror i crueltat, però també d’esperança i solidaritat, que constitueix un episodi gairebé ignorat de la història de la guerra civil. Sort que, el 2014, Laura Martel va relatar els fets en una novel·la gràfica, protagonitzada per una nena i amb dibuixos d’Antonia Santolaya, que es va acabar convertint en una obra de teatre.

Fotografia: una escena de l’obra Winnipeg | Teatre Akadèmia