‘Tres anuncios en las afueras’ tanca el cicle de cinema al Canòdrom

Aquest divendres 28 s’acaba el cicle de cinema a la fresca que utilitza com a sala d’exhibició l’espai del Canòdrom de la Meridiana, al Congrés. Enguany, degut a les circumstàncies, la programació s’ha vist reduïda a tres pel·lícules que tenen com a nexe comú una estrena recent, la seva excel·lència artística i que el protagonisme de la història rau en una dona.

A més, a causa de la Covid-19 i per tal de garantir la seguretat de tohom, caldrà inscriure’s prèviament degut a les restriccions de l’aforament, cosa que es pot fer clicant aquí a partir de les 14h i acudir amb un mínim d’antel·lació, a partir de les 20:50h; ús obligatori de la mascareta, i guardar les distàncies de seguretat.

El primer divendres, dia 14, es va projectar ‘Lady Bird’. El segon, dia 21, va ser el torn de ‘Dios es mujer y se llama Petrunya’. A la darrera projecció s’exhibirà ‘Tres anuncios en las afueras’.

Tres anuncios en las afueras, una dona sola a la recerca de la justícia

La cinta és un llargmetratge de nacionalitat nordamericana de 2018 amb una durada de 115m dirigit per Martin McDonagh.

Mildred Hayes (Frances McDormand), és una dona de 50 anys. La seva filla adolescent ha estat violada i assassinada i decideix iniciar pel seu compte una guerra contra la policia del seu poble, Ebbing, perquè considera que no fan prou per resoldre el cas. El seu primer pas serà contractar unes tanques publicitàries denunciant la situació i assenyalant al cap de policia, William Willoughby (Woody Harrelson), com a responsable principal de la passivitat policial que, de fet, no és més que la representació de la desídia general de la resta dels vilatans.

La pel·lícula aconsegueix un resultat molt interessant, per moments, absolutament brillant en un exercici molt arriscat de compendi de molts registres diferents: una trama del gènere negre en un poble rural que recorda vagament el gènere del western amb el punt comú de l’heroi, perdó, de l’heroïna, en aquest cas, per fi, una dona autosuficient, que al llarg de les seves indagacions fa aflorar una denúncia social sobre l’exercici del poder en l’àmbit local amb escenes d’humor negre, cine gore i transcendentalisme.

Potser tants ingredients hi ha moments que no acaben de cuallar del tot bé i deixen a l’espectador una mica descol·locat, però el conjunt aguanta, té força i consistència gràcies a la presència de la protagonista, una excel·lent Frances McDormand, que amb el seu posat hieràtic que supura patiment, dolor, decisió, valentia i molts més registres dona coherència a tots els elements de la pel·lícula.

També són molt destacables les actuacions de Sam Rockwell i de Woody Harrelson.

En definitiva, és una pel·lícula d’aquelles que qualsevol aficionat al cinema ha de veure com ho demostra la pluja de distincions que va acumular a diversos festivals i premis.

Guardons més destacats de l’any 2017:

2 Premis Òscar: millor actriu (McDormand) i actor secundari (Rockwell).
Festival de Venècia: Millor guió (Martin McDonagh).
4 Globus d’Or: Millor pel·lícula drama, guió, actriu (McDormand) i actor secundari.
5 Premis BAFTA: incloent Millor pel·lícula.
Festival de Toronto: Millor pel·lícula (Premi del Públic).
Festival de San Sebastià: Premi del Públic.
American Film Institute (AFI): Top 10 de les Millors pel·lícules de l’any.
Premis Independent Spirit: Millor actriu (McDormand) i actor secundari (Rockwell).
Critics Choice Awards: Millor actriu (McDormand), actor secundari i repartiment.
Satellite Awards: Millor pel·lícula, guió original i actor secundari (Rockwell).
British Independent Film Awards (BIFA): Millor muntatge i música.
Sindicat d’Actors (SAG): Millor repartiment, actriu (McDormand) i actor secundari (Rockwell).