No hi ha res millor que l’enginy per intentar esquivar les dificultats que el coronavirus obliga a soportar a tothom en forma de restriccions. Això resulta especialment important quan un autor desitja compartir una nova publicació amb els seus lectors durant la celebració del Dia Internacional del Llibre i es troba que les paradetes al carrer estan prohibides, els centres culturals tancats i les llibreries prou feina tindran amb vendre i controlar alhora l’aforament.
Com apropar la teva obra al públic i, fins i tot, poder escriure una dedicatòria i traçar una signatura en el cas que l’interès del curiós acabi en adquisició sense violentar la normativa contra la Covid-19 que el govern de la Generalitat va aprovar el proppassat divendres?
En Joan Pallarès, venerable autor especialitzat en història local del districte amb la mirada més posada en el barri de La Sagrera on viu, va tenir ahir mateix a la tarda la visió, talment com un Pau de Tars camí de Damasc, de com havia de procedir per tal de no quedar perjudicat per l’statu quo actual derivat de la pandèmia.
Aleshores va quedar persuadit que la millor forma de procedir avui consistiria a agafar els exemplars de La Sagrera, guia per una passejada monumental, desplaçar-se fins al Bar Ideal, a la cantonada del carrer de Rovira i Virgili amb el carrer amb carrer Gran i seure tranquil·lament de 18:30 a 20:30h en una taula per atendre tant als seus feligresos com als del propi establiment, si algú també s’animés a comprar aquest recorregut fotogràfic i enciclopèdic dels edificis, monuments i places més destacades de l’anomenat Quilòmetre sagrat al modest preu de 7 euros.
D’aquesta manera, assoleix el seu propòsit respectant la legalitat vigent que empara als bars permetent un aforament del 50 % a l’interior que l’amo del local de ben segur farà complir rigorosament.
Potser, fins i tot, inaugura una nova tendència promocional al món editorial ja que no és el mateix atendre els lectors en una llibreria, no totes elles molt acollidores i on posen a disposició de l’autor una simple ampolleta d’aigua, que tenir a l’abast tot el repertori líquid d’un establiment amb caliu del ram de la restauració. Aquest model aconseguiria dur a terme l’adagi clàssic d’ajuntar allò que es útil amb allò que resulta agradable.
Amb aquesta calor i en aquest país, el més recomanable seria refrescar les dues hores amb alguna cervesa. Segurament, l’Ernest Hemingway ho faria així ja que era un gran especialista a adaptar-se a les circumstàncies: mojito a La Bodeguita del medio a L’Habana, un vi de Ribera del Duero a Chicote a Madrid o un whisky amb soda a Sloppy Joe’s a Key West, Florida. I a la cara un somriure sorneguer, tipus Orson Welles a El tercer home, de Graham Greene, donant a entendre que, malgrat les dificultats, un se n’ha sortit amb la seva.
I és que, com tantes vegades s’esdevé, la solució s’acaba trobant en un bar. Que li preguntin a molts escriptors i escriptores.
