Amb l’aturada de les obres a causa de l’epidèmia, les restes del Rec Comtal aparegudes arran de les obres d’urbanització a la confluència dels carrers Berenguer de Palou, Garcilaso i Gran de La Sagrera han romàs força temps a la vista. Davant d’aquesta evidència, molts veïns es van fer la il·lusió que aquests testimonis arqueològics s’arribarien a preservar.
El Grup del Taller d’Història de la Torre de la Sagrera i d’altres entitats van instar l’administració municipal en aquest sentit i el veïnat es va engrescar amb aquesta possibilitat. Tanmateix, les persones implicades en l’activisme lligat al barri no concebien gaires esperances. Encara conserven a la seva memòria el temps de la “piqueta olímpica” i són conscients que la seva successora segueix en les mateixes mans i amb el mateix criteri.
Els testimonis del passat, bona part, no tota, relacionats amb el rec Comtal, estan sent arrasats. Només l’atzar catastròfic les ha mantingut a la vista més temps enllà del que havia dictat la sentència, ja que un cop havien estat documentades i estudiades, ara tocava ser assolades.
L’argument sempre és el mateix, repetit com un mantra cada vegada que s’ha destruït un tram del rec Comtal. La lletania resa que ha estat documentat, que es coneix perfectament el seu llarg recorregut i que simplement era una conducció d’aigua.
A cada bugada s’ha perdut un llençol: del rec ja no en resta res a Ciutat Vella, Fort Pienc, El Clot, la Sagrera o Sant Andreu, només a Vallbona es pot veure un petit tram. A molts barris de Barcelona la història no s’explica amb un “això és”; sinó amb un “aquí hi havia”. La ciutat s’ha convertit en una galeria de fotografies antigues i la Sagrera ha estat una de les grans víctimes.
Fotografia: estat actual de les restes | Jesús Manzano
