La companyia Forat Sense Fons, amb seu a l’Ateneu de Sant Andreu, ha estrenat aquest dissabte un dels textos emblemàtics de la dramatúrgia catalana on aquesta frase, carregada de simbolisme, ressona en el moment decisiu alliberant totes les tensions que Àngel Guimerà, el seu autor, ha anat acumulant magistralment durant bona part de l’obra en l’ànim dels actors i actrius, i en el públic.
Terra baixa s’ha estrenat aquest dissabte a les 20:30 hores i es podrà tornar a veure diumenge a les 18:00 hores, i el pròxim cap de setmana a les mateixes hores dels mateixos dies. Arriba quan encara és possible que alguns espectadors tinguin a la seva memòria recent unes funcions a Els Catalanistes i unes altres del grup Sant Pacià Teatre ja fa uns anys.
L’èxit de l’obra rau en el plantejament de clara oposició entre la Terra Baixa, on viuen persones corrompudes per les baixes passions, i la Terra Alta, habitada per éssers innocents i purs d’esperit. Aquest plantejament abstracte està intel·ligentment encarnat en personatges creïbles que adopten postures contràries i desencadenen un drama ple d’emocions viscerals que demana als actors un esforç interpretatiu de molta exigència.
En Sebastià, l’amo de les terres, està arruïnat. Necessita casar-se amb una bona pubilla per eixugar els deutes, però corren rumors entre la gent de les seves terres que té un embolic amb la Marta, la filla del moliner. Per tal de tallar els rumors de soca-rel i obtenir el beneplàcit del pare de la pubilla, en Sebastià decideix casar la Marta amb un pastor que viu a les muntanyes i fer-lo moliner.
La Marta, que havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el Sebastià des de ben jove, troba en l’amor d’en Manelic la força per trencar la dependència que la lliga a en Sebastià. L’enfrontament de la parella acabada de casar contra l’autoritat de l’amo desencadena un drama que acaba amb la mort d’en Sebastià de les mans d’en Manelic.
En el rerefons de l’obra es percep l’ambient de la societat rural a la Catalunya de l’època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d’on surt l’heroi que s’oposa a la corrupció de la Terra Baixa i venç el mal cridant “he mort el llop!”.
Fotografia: Un instant d’un assaig de Terra baixa | Forat Sense Fons
