Agustí Busom publica nou disc sis anys després

La setmana passada, Agustí Busom va trencar un període de sis anys durant els quals va renunciar a presentar cap disc nou després d’haver-se dedicat en cos i ànima a Abús, grup que va enregistrar sis discos que van resultar pioners de la generació neocantautor a casa nostra.

Inspirant-se en el simbolisme de l’arbre, ha pres aquest nom per titular el seu nou treball, que explica la seva trajectòria en el món de la música prenent com a base les arrels, és a dir, tota la seva experiència artística anterior i, com tronc, el procés de enregistrament amb l’inestimable ajut d’amics i companys de professió.

El procés d’enregistrament d’Arbre va començar amb les bases rítmiques de Jordi Farreras (Ran Ran Ran, Tancat per Defunció) i Arcadi Marcet (Roger Mas) a l’estudi d’Àlex Torío al desembre de 2018, qui també col·laborà gravant teclats a les cançons. Durant el primer semestre de 2019, va continuar la gravació amb altres músics com Miquel Vilella (pianos) i Francesc Bombí-Vilaseca (guitarres), i va culminar amb les barreges i la masterització a l’estudi d’Albert Palomar, Aviram Estudi, entre agost i setembre de 2019.

La capçada de l’arbre és el resultat final, l’àlbum conformat per 10 cançons: Segueixo, Forat apàtic, Tot i, Si tu vols, Setze frases, El jardí deixat, Només una cançó, Somnis incòmodes, Pasos de luz, Reach out to the sun. Són creacions on l’Agustí Busom madura i segueix enriquint la seva experimentació sonora.

El primer senzill és Segueixo, una cançó dedicada al seu amic Andreu Latorre Azurmendi, creador multidisciplinar mort al 2015, i al seu univers de pintures oníriques i espirituals. L’Andreu va suposar una gran influència a nivell personal i artístic per l’Andreu amb el qual va compartir nits senceres xerrant sobre música, pel·lícules, llibres, còmics i moltes altres coses, com trencar barreres establertes, lluitar contracorrent, creure en un mateix, riure’s de tot i d’un mateix o seguir el que mou l’ànima sense importar el que diguin els altres.

Dedicada a l’absència d’un amic estimat, aquesta és una cançó sobre la vida i els seus entrebancs, els somnis, l’amistat i la mort, sobre seguir endavant, seguir somiant, seguir estimant, seguir creient en un mateix i seguir creant.