L’humorista i actor Santi Sans va morir dimecres passat a l’Hospital de Mataró, on l’artista català estava ingressat des de fa dies. La capella ardent es va obrir dijous al Tanatori de les Corts.
Malgrat haver nascut el juliol de 1933 a Gràcia, una vila molt teatral, la vida el va portar a establir-se fa un temps a Sant Andreu de Palomar, al passeig de Torras i Bages, un altre indret amb aquesta mateixa tradició, on portava una vida discreta després de 50 anys dedicats l’espectacle, i se’l podia veure passejar pel seu carrer i la zona propera a la Parròquia de Sant Andreu i la plaça d’Orfila.
A Gràcia, ja va ser actor aficionat de ben petit, i va debutar professionalment el 1956 amb un petit paper a l’obra Recién casados… no molestar, dirigida per Adolfo Marsillach al teatre Windsor de la ciutat. També va fer teatre amb Fernando Fernán Gómez i Amparo Soler Leal, entre d’altres actors, i després va tenir papers al cine, on va compartir càmera amb actors com Sara Montiel.
Marsillach li va aconsellar especialitzar-se en l’humor: va actuar en teatres i sales de festa amb diversos espectacles, que es van posar a la cartellera en escenaris del Paral·lel i altres de Barcelona, com l’Apolo, el Victòria, l’Arnau i el Condal, juntament amb actors i vedets, com Bárbara Rey, Tania Doris, Norma Duval i Lita Claver, la Maña. També va actuar en sales de festa els anys 60 amb cantants com ara Julio Iglesias i Raphael, als quals presentava i imitava, amenitzant els espectacles.
Als anys 70 va actuar en diversos espais de TVE Catalunya, sobretot fent d’humorista, i també en la primera etapa del concurs Un, dos, tres, quan el presentava Kiko Ledgard. Als anys 80, l’actor es va fer molt popular a TV3, amb actuacions d’humor i imitacions en diversos programes, entre els quals destaquen Filiprim i Tres i l’astròleg, a més d’actuar, després, a la sèrie dramàtica Laberint d’ombres.
Aquesta actuació en una sèrie dramàtica el va portar poc després a l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a Solness, el constructor, de Henrik Ibsen, l’any 2000, i també al Teatre Lliure amb L’hort dels cirerers, el mateix any. Per aquesta obra va estar nominat als Premis Max com a actor secundari.
Al llarg dels anys, la seva carrera també va incloure la vessant discogràfica. Als anys seixanta va ser un dels habituals de la Cova del Drac, l’espai icònic de la Nova Cançó al carrer de Tuset de Barcelona. En aquest escenari va enregistrar l’EP Santi Sans a la Cova del Drac (Concèntric, 1967), amb versions d’èxits de l’època adaptats per Josep Maria Espinàs.
L’any 1968 va publicar un senzill amb dos monòlegs humorístics: Un tímid en “Las Canas” i Preferencia, 2 pesetas (Sonoplay, 1968) i el 1977 un altre amb Com apretar-se el cinturó i Les passarem més p…, que Cain! (Phonic, 1977). Amb Christa Leem, també va enregistrar Don Jaume el Conqueridor (Impacto, 1978) de Serafí Pitarra, on interpretava tots els papers masculins de l’obra. També va publicar diversos discos en castellà.
Fotografia: Imatge de l’artista a la portada d’un dels seus discos | Un Toc de Rock
