En l’any que hem deixat enrere, resulta evident que hi ha una artista catalana qua ha triomfat arreu del món: Rosalía Vila Tobella, natural de Sant Esteve Sesrovires. En tres anys, el seu ascens a l’estrellat internacional ha estat vertiginós per la força i la rapidesa fulgurant amb la qual ha conquerit fites inimaginables per qualsevol artista novell i menys encara tenint en compte que no ha deixat de banda les seves arrels flamenques per aconseguir-ho.
El seu disc de presentació, Los Ángeles (2017), ja va suposar un gran èxit tant a l’estat espanyol com a Iberoamèrica, però ha estat el segon disc, El mal querer (2018), una aposta més personal i transgressora enfocada a la fusió de diverses tendències musicals (trap, tango, flamenc, reggaeton, etc.) i un fascinant disseny artístic, la que l’ha catapultada a la fama mundial.
Amb 26 anys, la llista de fites assolides al llarg de 2019 és força extensa destacant entre totes els triomfs als MTV Music Awards, on va aconseguir els guardons de millor vídeo i millor coreografia, i als Grammy Llatins, on es va endur els premis de millor àlbum de l’any en categoria absoluta, millor àlbum vocal pop contemporani, millor cançó urbana, millor maquetació de disc i millor enginyeria de gravació, aquest guanyat juntament amb el Guincho, amb qui va treballar any i mig per crear El mal querer, l’obra mereixedora de tots aquests reconeixements.
A més, s’ha convertit en l’artista estatal més escoltada a nivell internacional a Spotify amb 14 milions d’oïents, figura al top 10 de YouTube, la seva imatge va aparèixer als panells lluminosos de Times Square a Nova York, ha estat convidada als festivals més importants del món, com el Coachella i el Lollapalooza i ha venut totes les entrades de la seva gira mundial.
El seu darrer cop d’efecte es va produir aquest mes de desembre, al final d’aquesta gira: els dos concerts de Madrid i els dos de Barcelona, al Palau Sant Jordi, van aplegar 15.000 espectadors en cada ocasió, omplint de gom a gom les localitats disponibles amb fans entusiasmats i entregats a la seva diva i confirmant que es tracta d’un fenomen artístic irrefutable.
A primera vista, aquest èxit tan fulminant pot semblar fruit de la fortuna o de la casualitat, malgrat que un dels factors que més impacte produeix és la convicció de les seves propostes trencadores, perquè tot just en aquest punt apareix la importància transcendental del seu caràcter i la seva formació acadèmica com les bases fermes de tot el que ha aconseguit fins al moment.
Lluís Cabrera, fundador i president del Taller de Músics i professor de Rosalía, la recorda com “una alumna treballadora, constant, rigorosa, curiosa i inquieta”. El tipus d’alumne “decidida a esprémer tots els coneixements dels seus mestres”.
Aquest és el record que va deixar al Taller de Músics del Raval, on va aparèixer als setze anys, i al de Can Fabra, on va cursar primer i segon de grau superior de música amb matèries com llenguatge musical, harmonia, combo de jazz, combo flamenc, composició, guitarra eléctrica, piano, tècnica vocal i cançó flamenca. Després passaria a l’ESMUC de l’Auditori.
Però la presència de Sant Andreu encara no s’esvairia de la vida de la jove Rosalía. Tot al contrari, ja que va aconseguir una residència artística a la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats per preparar l’espectacle en viu d’El mal querer que havia d’estrenar al Sónar 2018. I a partir d’aleshores, donar la volta al món amb l’èxit aclaparador que ja s’ha esmentat.
Fotografia: Rosalía, en una imatge d’arxiu | Diario de Madrid
