Fins a quatre actors andreuencs coincideixen als escenaris de Barcelona

La casualitat ha volgut que el mes de novembre s’hagi acomiadat amb tres actors de Sant Andreu a la cartellera teatral de Barcelona que, per més coincidència, són prou coneguts a l’ambient teatral amateur de Sant Andreu ja que les seves primeres temptatives en aquest món les van donar a l’entorn de grups i entitats on van poder tastar les primeres sensacions sobre un escenari i descobrir la seva passió.

És el cas de Ferran Terraza, amb les seves experiències primerenques als teatres de La Lira, el Casal Catòlic i el Centre Cívic de Sant Andreu; Martí Salvat, lligat fonamentalment al de La Lira, i Francesc Ferrer, a la sala Sant Pacià.

Martí Salvat, el més jove dels tres, ha dedicat gran part de la seva carrera teatral al grup Projecte Ingenu on ha desenvolupat una participació molt important. Com indica el nom del cicle que han acabat recentment, 5 anys 3 Shakespeares, la companyia ha indagat al llarg d’un lustre d’una manera molt creativa en tres obres emblemàtiques de l’autor anglès amb la direcció de Marc Chornet.

Durant un mes, a la sala Akadèmia (C. Buenos Aires, 47-49) ha recuperat els tres muntatges del cicle, Hamlet, Romeu i Julieta, i Vaig ser Pròsper (basada en La Tempesta), com a celebració del seu cinquè aniversari d’existència, amb el mateix èxit de crítica i públic que en les corresponents estrenes i exhaurint les entrades.

El mateix cap de setmana van coincidir l’estrena de Francesc Ferrer i la preestrena de Ferran Terraza. Concretament, el divendres dia 8 a la Sala Atrium (C. Consell de Cent, 435) el primer estrenava Ramon, text i direcció de Mar Monegal, que és un monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps.

El Ramon s’acaba de separar de la Patri i, mentre busca pis, s’instal·la a l’habitació d’adolescent de casa dels seus pares. Allà retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i tot de cassetes que el transporten als anys 90. Des de la seguretat de la seva habitació, rememora el seu passat, però el que no s’imagina  és que, en el present més immediat, la seva vida està a punt de canviar i convertir-se en una autèntica muntanya russa.

Els comentaris sobre el text i la interpretació han estat excel·lents i la durada de l’espectacle a la cartellera de la Sala Atrium s’ha allargat fins el 29 de desembre.

Per la seva banda, Ferran Terraza va presentar Crimen perfecto, de Frederick Knott, el dissabte 9 de novembre a la Sala Ars Teatre (C. Jonqueres, 15) en companyia del altres quatre actors que composen l’elenc amb la direcció de José López Rubio.

L’espectacle, ara ja en ple rodatge, es basa en la famosa obra homònima presentada originalmemt a la BBC l’any 1952 i convertida en un clàssic del cinema negre per Alfred Hitchcock l’any 1954. Es tracta d’un thriller que explica com un fred i calculador tennista retirat planeja assassinar la seva dona per heretar la seva gran fortuna. En les seus plans incorpora la participació d’un antic conegut de d’universitat. Serà ell qui haurà d’escanyar la dona durant l’absència del marit.

L’obra, parlada en castellà, ja ha despertat l’interès del públic, sempre atret per aquestes trames, i les funcions estan programades, de momento, fins el 26 de gener.

Per acabar el rep@s falta la refer@ncia a l’incombustible Jordi Banacilocha, que afronta la darrera setmana de representacións al Goya amb l’obra La dona del 600, de Pere Riera, on interpreta el paper de Tomás, un vidu solitari que rep un regal molt original de part de la seva filla: la maqueta d’un 600, el cotxe que va convertir en part de la família quan era jove.

En la línia de curiositats que queden referides, l’article vol destacar també el camí a la inversa que han fet dos actors professionals de Sant Andreu en plena forma que puntualment han tornat a fer teatre a Sant Andreu en escenaris amateurs.

És el cas del propi Jordi Banacolocha que al mes d’octubre al Casal Catòlic va participar de manera destacada a El retaule del flautista, de Jordi teixidor, interpretant el paper de burgmestre, amb motiu del centenari de l’entitat. I de Pep Munné que després d’haver estat assajant a La Lira el monòleg La confessió de Stavroguin, de Fiodor Dostoievski, el va voler representar com agraïment el dia 1 de desembre al teatre de l’entitat.

Fotografia: Francesc Ferrer fent el paper de Ramon a la Sala Atrium | voltarivoltar.com