Aquest cap de setmana, La Trapa Teatre estrena Pícnic, de William Inge, a l’Agrupació Congrés (C. Alexandre Gal·lí, 20-22). Alhora, Forat Sense Fons, a l’Ateneu de Sant Andreu (C. Abat Odó, 71), seguirà amb El dubte, de John Patrick Shanley. Diumenge tots dos comencen a les 18:00 hores, però dissabte Forat Sense Fons s’avança mitja hora als companys de La Trapa, que debuten a les 21 hores.
En articles anteriors ja es va destacar la categoria literària dels textos que darrerament s’han presentat a Sant Andreu. El text escollit per La Trapa no es queda per sota del nivell dels seus predecesors immediats, L’oncle Vània, Escenes d’una execució i El dubte, ja que l’any 1953 va guanyar el Pulitzer coincidint, per tant, en reconeixement amb l’obra que Forat Sense Fons té també en cartellera: El dubte, premiada l’any 2005.
Resulta evident que el teatre nord-americà a partir del segle XX esdevé excepcional gràcies a personalitats com Tennessee Williams, Eugene O’Neill (Premi Nobel de Literatura l’any 1936) o Arthur Miller. La seva gran qualitat literària va provocar que altres escriptors per als escenaris romanguessin en un discret segon plànol, malgrat també fossin excel·lents creadors.
És el cas de William Motter Inge (Independence, Kansas, 1913-1973), que deu la seva fama a textos com Esplendor a l’herba, escrit directament per al cinema i que li atorgaria un Òscar al millor guió el 1961.
Aleshores, Inge ja havia estrenat un bon nombre de drames a Broadway. El denominador comú de gairebé totes elles és que presenta la vida a l’Amèrica del Nord profunda. Ell mateix s’havia criat en un poble de Kansas pertanyent a aquella zona sud dels Estats Units i coneixia molt bé aquella societat.
En gairebé totes aquestes obres, l’argument té com a base la figura de dones idealistes que viuen en petits pobles però que ambicionen la vida cosmopolita de les populoses urbs i per aquest motiu acaben enamorant-se del foraster que arriba al lloc. Així ocorre a Pícnic, que va ser portada al cinema amb una campanya de promoció molt provocativa que va causar gran escàndol a l’època.
El protagonista, el Hal, és un vividor que arriba a un petit poble de Kansas buscant ajuda de l’Alan, fill del potentat del lloc i company d’universitat del qual pretén aconseguir una ocupació. Però el Hal comet un error: enamora a la núvia del seu amic, la Madge, una de les filles de la senyora Owens, propietària de la casa d’hostes.
Amb això, el conflicte està servit, perquè l’Alan, que en principi es mostra disposat a ajudar al seu camarada, quan s’assabenta de la situació, reacciona indignat i comença a moure tots els fils per a venjar-se. Per part seva, el Hal no és més que un vividor mandrós amb molt poc sentit de la honestedat.
No obstant això, la seva arribada altera la pacífica vida del poble que era només aparent, perquè molts dels seus habitants –especialment les noies joves com la Madge– ambicionaven una vida menys plàcida i més aventurera i atrevida que veuen personificada en el foraster.
Pícnic constitueix, en suma, un excel·lent retrat crític de la hipocresia de la conservadora societat del Sud dels Estats Units.
Fotografia: Imatge de la pel·lícula de Joshua Logan | tumbral.com
