L’andreuenc Lluís-Anton Baulenas publica una nova novel·la

Escriptor des de fa tres dècades, autor d’una vintena de novel·les amb gran reconeixement, ja que ha rebut alguns dels premis més prestigiosos de la literatura catalana i obres seves han passat a la gran pantalla, com Anita no perd el tren, Amor idiota i Àrea de servei, columnista, assagista i dramaturg, Baulenas torna als aparadors de les llibreries amb Els camins de Rut en català (Proa), Los caminos de Rut en castellà (Milenio).

L’andreuenc aborda en la seva darrera novel·la la història d’una dona que, poc després de la mort del dictador, no vol ser “domesticada” i decideix conduir una grua i treballar recollint cotxes espatllats per tot Catalunya portant “una vida sentimental rica”, que des de l’honestedat de creure en l’amor la porta a tenir diverses relacions.

La protagonista és un “personatge fort” d’una dona que “neix” a l’edat adulta als 17-18 anys, entre el 1976 i el 1977, quan ha mort el dictador però encara no ha començat la Transició. Ella absorbeix “l’energia i el signe de l’època” i això la marca de tal manera que comença a anar per la vida amb ganes de ser realment lliure.

Baulenas assegura que és una època que ell va viure molt intensament i per això ha volgut retratar algú sorgit d’aquest moment històric on “podia haver passat de tot”.

La seva filla, fent un exercici de memòria, és qui explica la vida de la seva mare a través de les seves relacions sentimentals. Per aquest motiu, Baulenas pensa que El camí de Rut és una novel·la que pot interessar molt a les dones de la seva edat i a les seves filles.

També assegura que tot i que la història de la Rut finalitza al 2004, la seva vida encaixaria perfectament en el moment actual, ja que tindria molts punts “per lluitar i fer-se valdre”. En aquest sentit, s’ha referit a qüestions com l’assetjament sexual, els abusos, les violacions, “coses horribles” que demostren que l’home no ha evolucionat gaire, però també la discriminació rural, la compaginació de la maternitat amb la feina” i altres factors on es constata que “s’avança molt lentament” en els drets de les dones.

Lluís-Anton Baulenas fa molts anys que no viu a Sant Andreu. Malgrat tot, sempre ha reconegut que el seu lligam és molt estret: “Per mi és molt important. Soc nascut a Sant Andreu, vaig créixer a Sant Andreu i tota la meva família és de Sant Andreu. La meva relació és molt sentimental, relacionada amb la meva família i els meus pares. M’agrada molt tornar-hi, tot i que fa molts anys que no hi visc”.

Respecte la influència del lloc de naixement en la seva literatura deia el següent en una entrevista: “Crec que el lloc on neixes i creixes influeix no només com escriptor sinó per la vida en general. Ser de Sant Andreu, en concret pel que fa a la literatura, et dona una visió de Barcelona molt perifèrica. En els meus llibres he fet servir molt la ciutat com escenari, és el meu escenari habitual i no és el mateix parlar de Barcelona si ets oriünd de la Barcelona Vella que  des de Sant Andreu. Entre d’altres raons, perquè parteixes d’una base que t’obre molt la mentalitat: tu ets andreuenc i sentimentalment tens menys lligams amb Barcelona. Això fa que tinguis un distanciament i parteixis de menys prejudicis”.

Fotografia: Lluís-Anton Baulenas, en una imatge d’arxiu | Som Parets