Anna Pacheco debuta amb èxit a la novel·la

La jove periodista andreuenca (1991), coneguda sobretot per les seves col·laboracions a la revista Playground, ha aconseguit cridar l’atenció de públic i crítica amb la publicació de la seva primera novel·la, Limpias, guapas y listas, editada per Caballo de Troya.

La presentació de l’obra a la llibreria La Tribu, del carrer de Pons i Gallarza, va ser un exemple de la repercussió que el llibre està aconseguint ja que la sala de l’acte es va omplir de gom a gom i part del públic es va quedar fora.

Es tracta d’una narració retrospectiva en primera persona que l’autora fa servir per recordar que l’accés a la universitat va suposar el descobriment de la petitesa del seu món d’adolescent de barriada metropolitana. Aquesta nova etapa li obre les portes a un coneixement del món molt més ampli que li permet copsar amb lucidesa quines són les limitacions de l’anomenada classe mitjana.

El títol del llibre és una de les frases que la protagonista ha sentit sempre dir a la seva àvia com a l’estratègia infalible que una bona noia havia de fer servir per aconseguir el somni de les generacions del segle passat: superar la pobresa i assolir un estil de vida que permetés disfrutar de l’estat del benestar que milions d’europeus del bloc capitalista van gaudir durant unes dècades.

Per a la protagonista, com per tota la seva generació, les il·lusions “de situar-se bé a la vida”, pròpies dels seus avis i pares, han quedat esquerdades per successives crisis econòmiques i, per tant, gran part del seu discurs descobreix ara que resulta irrellevant i caduc. Aquest descontentament espatlla les seves relacions amb ells ja que els retreu haver-la educat en una visió de la societat tan equivocada.

La decepció generacional s’explica a través d’anècdotes familiars, experiències d’amics i observacions de la vida quotidiana que la fina intel·ligència analítica de la protagonista presenta formant un conjunt que aconsegueix la seva finalitat crítica sense caure en la commiseració.

Tot allò que l’envolta és radiografiat amb una brillant i punyent concissió amb observacions i comentaris que basculen entre la ironia, l’acidesa humorística, el sarcasme i l’humor negre, i una profunda empatia envers els altres que confereix a l’obra una calidesa i comprensió que alleugereix la càrrega negativa.

Sense deixar de banda que l’energia dels seus 20 anys, present en cadascuna de les línies, no paralitza a la protagonista, sinó que és el motor que impulsa les seves reflexions sobre molts altres temes propis de la gent de la seva edat: la cultura pop dels anys 90 i 2000, la importància de la imatge, l’exploració de la sexualitat femenina, la construcció d’un nou model de femineïtat, etc.

El relat ha rebut diverses etiquetes: novel·la generacional, novel·la de creixement, novel·la feminista, novel·la “millennial”. Totes elles copsen una part del contingut, però no arriben a definir-la globalment.

A més, el seu estil fresc, amè i entretingut pot enganyar als lectors que cerquen lectures fàcils, però la novel·la no defrauda a aquells que busquen plantejaments més sòlids que expliquen les raons dels canvis a la nostra societat actual.

Fotografia: Presentació a la llibreria La Tribu amb Anna Pacheco al centre | La Tribu