Com és costum a Sant Andreu de Palomar des de l’octubre de 1930, quan fou commemorat el segon aniversari de la mort del dramaturg andreuenc i es va procedir al trasllat de les seves despulles a la tomba definitiva al mateix cementiri de Sant Andreu amb l’assistència de la seva vídua, amics, autoritats de Barcelona i de tot el poble de Sant Andreu amb l’acompanyament dels cants del l’Orfeó l’Eco de Catalunya i l’Orfeó Gracienc, diumenge passat es va repetir el ritual.
La imitació d’aquell homenatge s’ha anat reiterant al llarg dels temps amb la sequera obligada, que no l’oblit, per la dictadura feixista i s’ha convertit, gràcies a l’organització del Centre Estudis Ignasi Iglésias, en una cita indefugible de les entitats més arrelades del teixit social del districte i també de partits polítics, associacions diverses i del consell del districte.
El propòsit bé s’ho mereix ja que consisteix a recordar la figura de l’andreuenc més admirat tant per la seva vàlua literària com per la seva personalitat caritativa i solidària sempre preocupat per les condicions de vida dels més desvalguts. Aquesta predisposició d’ajut cap als més necessitats va ser tan reconeguda pels seus contemporanis que Joan Maragall el va batejar amb el títol de poeta del poble o dels humils, que va ser ràpidament adoptat pels seus admiradors.
L’acte també és una mena d’inauguració oficial de la temporada ja que les associacions porten poques setmanes d’activitat i és una trobada que serveix perquè tothom se saludi i comparteixi expectatives fins i tot amb els representants polítics al Consell de districte que hi són presents durant la cerimònia, normalment amb la presència institucional de la presidència i de la regidoria de l’Ajuntament de Sant Andreu, enguany de la regidora Lucía Martín que va adreçar unes paraules a tots els presents.
Després de l’ofrena floral, conduïda per en Francesc Porret, és de costum que una entitat destacada al llarg de l’any sigui la protagonista de recordar la figura d’Ignasi Iglésias. En aquest cas el Casal Catòlic de Sant Andreu, que està celebrant el seu centenari, va seleccionar uns socis que ho van fer possible. En Jordi Puigdollers es va encarnar en el poeta andreuenc per repassar la seva biografia i la seva obra en primera persona. Núria Català va llegir el text La ballarina coixa. I una parella de l’Esbart Maragall va finalitzar la secció artística de manera molt lluïda amb un ball d’homenatge.
La tradició estableix que el final de l’acte sigui responsabilitat de l’Orfeó L’Eco de Catalunya entonant cançons amb textos d’Ignasi Iglésias i la cloenda definitiva amb el Cant dels Segadors. Enguany, Jaume Seda, just abans de la seva intervenció, va prendre la paraula per recordar que aquesta entitat està celebrant el 120è aniversari i que fa pocs dies va perdre un dels seus pilars: l’Àngel Puig, una persona fonamental al llarg de les darreres dècades d’activitat de l’Eco.
Just després, en una altre acte, la Unió Esportiva Sant Andreu descobria un escut del club a la tomba d’en Narcís Sala en presència de familiars seus com reconeixement de la seva dedicació i encert durant les seves dues presidències.
Fotografia: La tomba d’Ignasi Iglésias després de l’ofrena floral | Jesús Manzano