No hi ha carrera cinematogràfica més reeixida a l’Estat espanyol que la d’aquest director nascut a la Trinitat Vella l’any 1975. Ni Pedro Almodóvar o Alejandro Amenábar en el camp de la direcció, ni Javier Bardem o Penélope Cruz en el de l’actuació, han arribat a aconseguir l’impacte estatal i mundial de Jurassic World: El reino caído.
Acabat el 2018, aquesta darrera creació, encarregada ni més ni menys que per Steven Spielberg, ha aconseguit recaptar 1.305 milions d’euros arreu del món, just després de Vengadores: Infinity war i Black panther. També ha estat la cinta més vista a Espanya, on s’han ingressat 24,1 milions d’euros a les taquilles dels cinemes. I s’ha enfilat a la dotzena posició en el llistat de les pel·lícules més taquilleres de la història.
Molt de temps ha passat des de la seva infantesa a la Trini, com no té cap recança en nomenar el seu barri, amb el seu germà bessó Carlos i la seva germana. Allà el seu pare era pintor i la seva mare conserge del centre cívic. El pare entretenia la modesta vida dels seus fills a través del cinema gràcies als vídeos i a les revistes de cinema dels establiments del barri.
El passatemps es va convertir en passió i en estudis a l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Bayona va iniciar la seva carrera professional dirigint anuncis de televisió, videoclips i curtmetratges on ja mostrava el seu talent. El salt als llargmetratges va ser possible quan va caure a les seves mans el guió d’El orfanato (2007), que va poder acabar gràcies a l’ajut de Guillermo del Toro, a qui considera el seu mentor i a qui va conèixer al Festival de Sitges amb 19 anys, fent de periodista aficionat de Ràdio Trinitat Vella.
L’èxit de públic i crítica assolit amb El orfanato li va permetre disposar de temps i tranquil·litat per anar donant les següents passes a la seva carrera, sempre coronades per una molt bona acollida: Lo imposible (2012), Un monstruo viene a verme (2016) i la darrera, Jurassic World: El reino caído (2018).
A Juan Antonio Bayona li pregunten a vegades sobre la seva infantesa en un barri que aleshores patia realitats molt dures, com la presó de dones, on esporàdicament hi havia motins d’internes, o les imatges dels toxicòmans que anaven a comprar droga i es punxaven a qualsevol lloc. Segons ell, tot allò el va fer espavilar, cosa que no hagués passat en un barri més acomodat: “Tinc sort de no haver crescut en un barri com la Bonanova, crec que hi ha en mi una manera d’esforçar-me que és molt de Trinitat Vella“.
Fotografia: J. A. Bayona en la presentació de la seva darrera pel·lícula | Getty Images
