‘Delicades’, un homenatge a la vida a través de les dones

Malgrat la quantitat d’avenços en reconeixement de drets que les dones han aconseguit a les darreres dècades al nostre país, resulta evident que algunes d’aquestes posicions estan sent revisades a la baixa. La influència de discursos masclistes representats per líders mundials com Donald Trump o Vladimir Putin, algunes tendències musicals de moda entre els joves, els casos de dominació professional per part d’homes poderosos que avui en dia encara s’estan descobrint, o el sotmetiment social que pateixen moltes dones per pertànyer a algunes religions, evidencien la fragilitat de tot allò que s’havia anat aconseguint.

Davant aquesta deriva reaccionària resulta molt satisfactori revisar Delicades, la proposta del Grup Teatral Antifaz pel dissabte 24 de novembre a les 21:30h i els diumenges 25 de novembre i 2 de desembre a les 18:30h als Locals de Sant Pacià (a la cantonada dels carrer de les  Monges i de Sòcrates). Es tracta d’una obra d’Alfredo Sanzol (Pamplona, 1972) escrita per a les T de Teatre que es va estrenar el 2010 com a part de la programació del Grec Festival de Barcelona d’aquell any.

El muntatge té una estructura calidoscòpica formada per 16 esquetxos que apunten a una idea comuna: reflectir diferents escenes de la infantesa de l’autor viscuda entre àvies i tietes. Són records del passat vistos amb una mirada contemporània, com si fos una tria de fotografies o de curtmetratges que reprenen la vida gràcies a la màgia del teatre. Les escenes estan protagonitzades per dones aparentment delicades, però molt més fortes que els personatges masculins que les acompanyen a l’escenari. Dones que commouen mentre arrenquen un somriure i que transformen el somriure en riallada amb gran naturalitat i sense esforç aparent.

El conjunt és una col·lecció d’històries diverses, on la directora Palmira Alguersuari ha volgut destacar la polifonia de veus i personatges treballant amb una trentena d’actors i actrius de Sant Andreu. Però sota la disparitat solament és aparent i el conjunt conforma un espectacle que emociona i diverteix alhora adquirint el to d’una comèdia plena de llum, de colors vius i de poesia que té la Guerra Civil Espanyola i la postguerra com a teló de fons.

Fotografia: Un instant de la representació de l’obra | Josep Peñarroya