El teatre del cap de setmana amb canvi d’horari inclòs

La setmana passada vam declarar inaugurada la temporada de teatre dels grups amateurs de Sant Andreu pel gran nombre d’espectacles que van coincidir. De ben segur que totes les funcions compliran l’horari previst, però per evitar als nostres lectors arribar tard a la funció de l’últim dia de la setmana recordem que durant la matinada de diumenge s’ha d’avançar una hora el rellotge.

La primera funció del cap de setmana és A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca, divendres a les 22:00 hores a la sala Imma Planas del Centre Cívic Sant Andreu a càrrec de la companyia Clip Teatres, que la repetiran dissabte a les 20:00 i diumenge a les 18:00 hores i les pròximes dues setmanes. L’obra es desenvolupa en una Barcelona del futur on l’amor ha estat prohibit, però el Jaume i la Mari pensen que el seu amor pot salvar tota la família exiliant-se a un aparcament. Com que els altres membres (l’avi poca-solta, el fill adolescent i la filla nimfòmana) no pensen el mateix, lluitaran contra el seu propòsit. Qui guanyarà?

Dissabte i diumenge a les 18:00 hores, al Centre Cultural Els Catalanistes s’estrena El fabricant de fills, text original del mestre de la comèdia Dionís Ramos amb el títol de Guárdame el secreto, Lucas, estrenada l’any 1976 a major glòria de Paco Martínez Soria, i que aquell mateix any va estrenar-se també en català per la companyia de Ferran Rigual amb el títol esmentat. És una obra d’embolics sense cap més pretensió que fer riure al públic i de ben segur que els actors i actrius de l’Associació Artística Tercer Timbre ho aconseguiran.

Als Locals de Sant Pacià, comença a les 20:30 hores de dissabte La nostra classe, de Tadeusz Slobodzianek. La funció es repetirà diumenge a les 18:30 hores. A diferència de l’anterior, aquí ens endinsem en el dolor i la tragèdia i per l’exigència de la posada en escena és, sens dubte, com ja vam comentar fa set dies, l’obra estel·lar del cap de setmana.

Es tracta d’una terrible realitat històrica. El 1941, prop de 1.600 jueus van morir cremats a una localitat polonesa. La versió oficial en va responsabilitzar els ocupants nazis, però finalment es va demostrar que els autors de la massacre van ser els companys i veïns de les víctimes. En estrenar la versió catalana, Carme Portaceli va afirmar que “La nostra classe és una història sobre la difícil relació entre els que es van tornar enemics sense cap raó personal, durant el segle XX, sobre la culpa col·lectiva, la veritat que ningú sembla tenir necessitat de conèixer i sobre la història que no pot ser jutjada ni tan sols explicar-se”.

Fotografia: Imatge del grup d’actors de La nostra classe | Facebook Marta Fernández