Teatre de contes per enamorar-se als locals de Sant Pacià

Roba estesa amb pinces de colors és el títol de l’espectacle que actrius i actors de Sant Pacià Teatre i del Grup Teatral Antifaz presentaran dissabte a les 21.30 h i diumenge a les 18.30 h als locals de Sant Pacià. Dirigits per la Palmira Alguersuari, aquesta col·laboració de les dues companyies santpacianenques és una iniciativa artística destinada a nodrir els minsos recursos econòmics de la parròquia a través de la recaptació que es pugui aconseguir.

Entre els participants de Roba estesa amb pinces de colors hi destaquen noms ben coneguts del teatre de Sant Andreu de Palomar com Lluís Tolrà o Andreu Puga, hereus dels Lluïsos de Sant Andreu, o fins i tot, Manel Roig, més relacionat amb tasques de muntatge. Entre els components del Grup Teatral Antifaz, hi figuren veterans com Manuela Bárcena, Anna Valenzuela i Oriol Jové, juntament amb alguns dels membres més joves de la companyia. També hi participa Susana Martínez, vinculada durant anys al grup i que ha anat desenvolupant formació i experiència especialitzades com a contacontes.

Tots els membres dels dos grups de teatre han assumit la responsabilitat d’explicar, com a mínim, una història sobre l’escenari. Es tracta d’un repte que, possiblement, és més difícil que representar una obra de teatre, perquè l’actor es troba sol davant del públic on només s’ajudarà de la seva memòria i el seu talent, sense disposar de cap recurs si es queda en blanc o s’equivoca.

Les narracions són molt variades tant pel seu contingut com pels seus autors. Alguns d’ells són molt reconeguts, com Mario Benedetti o Gabriel García Márquez, fruit de la creativitat andreuenca, o com el cas del conte d’Alba Fernández. La trama acostuma a prendre un viratge sorprenent de manera que qualsevol detall pot conduir el conte cap a una direcció imprevista.

La directora Palmira Alguesuari acompanya els actors en la seva interpretació i també aporta una visió de conjunt, que queda reflectida en el títol. La intenció és recrear el caliu de les trobades entre veïns al carrer, al terrat i a la plaça del mercat, on es passen una estona narrant una història pròpia o d’algun conegut sense presses i tenint cura de com explicar-la per captar l’atenció del receptor.

Es tracta d’una obra que busca enamorar a través de la paraula despullada, sense distreure’s en vestuari, decorat o entrades i sortides de personatges. L’espectador ha de ser només un receptor de sensacions auditives: la intensitat de la veu, el ritme de la narració, la pronúncia acurada; tot escrupolosament mesurat, ressonant en el silenci de la sala i acariciant l’orella de l’espectador com en una conversa íntima.