El pròxim cap de setmana ve carregat amb moltes actuacions. Algunes obres de les companyies s’estrenen aquest cap de setmana i d’altres que s’han preparat després de les vacances de Nadal continuen.
El grup Clip Teatres afronta el segon cap de setmana amb Lluny de Nuuk, del català Pere Riera el divendres i dissabte (22h) i el diumenge a les (18h) al Centre Cívic de Sant Andreu. Segons Riera, “la realitat supera la ficció i en el cas de les famílies també”. “I com que volia fer un retrat coral, he hagut de crear conflictes per a cadascú dels nou personatges, potser per això hi ha la sensació de moltes coses juntes en una sola casa”, afegeix. Pere Riera es mostra satisfet amb l’obra, ja que pensa que “que això obeeix més al fruit del producte que jo volia aconseguir”.
També divendres i dissabte (21h) i diumenge a les 18h, el grup Sant Pacià Teatre estrena L’arquitecte,de David Greig a l’Ateneu L’Harmonia. L’argument se centra en el descobriment, per part de l’arquitecte Leo Black, que aplicar mètodes teòricament correctes i fer uns bons plànols no és garantia que les coses vagin bé. No tenen èxit ni en el nivell professional, on les seves obres esdevenen monstres incontrolables i la vida s’escola per tots els seus racons; ni en el nivell familiar, on la supervivència material garantida no assoleix les fites de felicitat desitjades. El binomi de desintegració urbanística i familiar és el tema central.
La constatació d’aquest fracàs vital s’explica, però, sense recórrer a l’acció i a l’entreteniment continu. No ofereix a cada minut un nou fet o a cada dues escenes un gir argumental, o que a cada vint minuts es visqui un canvi completament inesperat i emocionant. És una obra d’anàlisi meticulós i exhaustiu d’una situació existencial concreta.
També a Sant Pacià, el grup teatral Antifaz continua amb l’antologia de textos de García Lorca, Tinta de Lorca, dissabte (21:30h) i diumenge (18h). Com acostuma a succeir amb els grans creadors, el públic en general sol tenir una idea aproximada o parcial de la seva obra, fet que resulta més o menys injust en relació a la seva varietat. El cas de Lorca podria ser simptomàtic d’aquest fenomen.
Aquesta selecció de fragments de la ploma del poeta andalús aconsegueix anar més enllà de la idea bastant definida que el públic en general té dels seus drames “rurals”, com Yerma, La casa de Bernarda Alba o Bodas de sangre, i d’alguns poemes del Romancero gitano. Però a les primeres obres de teatre de García Lorca, com per exemple Don perlimplín i Belisa en su jardín, s’expressen profunds corrents amorosos i sensuals plens de metàfores enlluernadores. També la poesia del llibre Poeta en Nueva York, en el qual la ciutat del segle XX ensenya les seves grandeses i sobretot les seves misèries a través de l’art de la seva paraula encisadora.
La multiplicitat d’universos és la que ha volgut mostrar la directora de l’espectacle, Palmira Alguresuari, a partir d’una selecció de textos i una posada en escena molt intel·ligent. El resultat és una antologia molt completa del món creatiu de Lorca, gràcies també al fil conductor que lliga totes les escenes: les cites de cartes del poeta en les quals reflexiona sobre les seves experiències de vida i els seus neguits creatius.
A La Sagrera, també hi haurà teatre de la mà del grup El Calaix, que presenta l’obra d’escenes soltes sobre la infantesa Criatures, un espectacle creat per la companyia T de Teatre. Les funcions de dissabte (19h) i de diumenge (18h) al Centre Cívic La Barraca se celebren en el marc del Cicle de Teatre Amateur Teló Amunt.
És una visió àcida i una mica insolent de la infància i, per extensió, de l’adultesa. Aquest recull de textos de diferents autors volen riure’s de mares que odien els fills o que els utilitzen per superar els seus traumes, nens i nenes perduts en un món que no acaben d’entendre o que es troben amb els vicis i pecats de la societat que els ha tocat viure.
Fotografia: Les protagonistes de La casa de Bernarda Alba a Tinta de Lorca, Grup Teatral Antifaz | Josep Peñarroya
