Arribo al cafè de la Lira, al carrer Coroleu, en una tarda plujosa tarda de desembre. Demano un te de fruits del bosc ben calent i m’assec tranquil·lament en una de les taules a esperar el Mar Peris i la Gemma Felip, integrants del grup de teatre andreuenc Somni’TS. No he d’esperar massa. El te encara crema quan arriben; em saluden alegrement i s’asseuen amb mi per parlar sobre aquest jove i interessant projecte.
M’adreço a vosaltres, però tinc entès que no sou els portaveus perquè dins del grup no teniu establerta cap jerarquia. Funcioneu d’una manera assambleària…
Mar Peris: En efecte; formem part d’un grup on les decisions són consensuades. Sí que tenim càrrecs, però són nominals; els vam haver de crear per poder registrar-nos com a associació, per pura burocràcia. La Presidenta és l’Elisenda Mas, jo sóc el tresorer i la Gemma és la secretària. Però repeteixo que és simplement nominal; les decisions les prenem entre tots. Ens funciona aquesta manera d’organitzar-nos; de tant en tant podem estar en desacord, però ho arreglem ràpidament; són els típics desacords que es poden trobar en qualsevol grup. A més, amb les noves tecnologies és fàcil connectar tots els membres per prendre una decisió ràpida.
Gemma Felip: La idea és que totes les decisions siguin assembleàries. En cas d’urgència, es pot prendre una decisió sense esperar el beneplàcit de tothom, però la idea és que totes les resolucions han de sortir amb un acord previ.
Podríem parlar, però, d’un fundador?
Mar: No, tampoc. En el grup on estàvem abans van sorgir alguns conflictes quan preparàvem l’obra ‘Somni d’una nit d’estiu’ de Shakespeare. Aleshores, vam decidir impulsar un grup que funcionés de manera diferent. Somni’ts es va vertebrar amb aquella obra com a eix.
El nom del vostre grup ve del títol de l’obra?
Gemma: Sí! Ens vam reunir un dia, i tots pensàvem: “Quin nom ens podem posar…?” I va sorgir aquest, a proposta del Pep Salvat, si no recordo malament. Llavors vam crear la nostra associació i la nostra junta.
I quina és la filosofia de Somni’TS? Quina diferència podríem trobar amb altres grups teatrals?
Mar: L’actitud assembleària i sobretot que som solidaris. Però no estem tancats treballant amb una associació en concret. Per exemple, vam col·laborar amb el Rebost, però també amb la Fundació Casa Asil de Sant Andreu, i també vam recaptar fons per destinar-los a l’estudi d’una malaltia anomenada dermatomiositis, que desgraciadament la pateix la néta d’una de les sòcies de la Lira. Segons la circumstància, recollim diners, aliments o simplement oferim unes hores d’esbarjo, com en el cas del casal d’avis. Però sempre som solidaris. Des del principi vam tenir clar que seria aquesta la idea.
Gemma: Sense diners no hi ha conflictes. Per tant, gairebé tot el que recaptem ho donem a una causa. Només ens quedem una petita part per cobrir les despeses, com la impressió de cartells, l’attrezzo…
Sou l’únic grup de teatre que funciona de manera solidària a Sant Andreu?
Mar: No tenim constància que n’hi hagi d’altres. Però la Glòria, una de les nostres integrants, va participar en un grup així a Santa Coloma. Per tant, segur que existeixen.
Falten grups que tinguin aquesta iniciativa?
Mar: Quan ofereixes una cosa gratis la gent et mira amb desconfiança. És com si es preguntessin: “què voleu a canvi?”. Sí, els hi fem por. (riu). Suposo que si haguessin de pagar una quantitat més elevada s’ho prendrien d’una altra manera.
Heu notat que el públic s’impliqui més al ser teatre solidari?
Mar: No, la veritat és que no. El problema és la poca fidelització del públic. Crec que primer s’hauria de crear una tradició teatral a la Lira. És molt difícil fidelitzar el públic perquè no podem fer una obra de teatre cada dos mesos, que seria el més adient. És inviable perquè som amateurs. Tot i així, te n’adones que arrossegues molta gent que forma part de l’entitat amb la qual treballes.
I ara la Lira és la vostra seu.
Mar: Sí. Al principi no en teníem, però vam parlar amb la junta de la Lira i ens van dir que ens podien oferir un espai. Actualment formem part de la secció de teatre de la Lira però no som l’únic grup; també hi ha la Lira Teatre.
Heu col·laborat alguna vegada amb ells?
Mar: Sí, i tant. Quan ens falten actors. Precisament en la que estem preparant ara segurament incorporarem tres o quatre actors de la Lira. I en algunes obres en què ells han necessitat gent, nosaltres també hi hem participat.
Parla’m una mica d’aquesta obra que esteu preparant.
Mar: És un conjunt de diferents textos. Quan passin les festes començarem amb els assajos.
No es pot dir res, de l’argument, encara?
Mar: (rient) puc avançar que és sobre les infidelitats.
I de les obres que heu fet, què en destacarieu?
Mar: La primera, com ja hem dit, va ser una versió estripada de ‘Somni d’una nit d’estiu’. La va dirigir el Pep Salvat. Va quedar una obra molt “resultona“. Almenys, la gent va sortir encantada. Era un muntatge molt oníric i realment estava molt ben fet. La segona va ser una adaptació d’una obra clàssica: ‘Menecmes de Plaute’, dirigida per una de les nostres integrants, la Goretti Boira. Va fer una adaptació amb un pròleg molt original, amb màscares i tot. L’última va ser ‘Dones desmuntades’, l’adaptació de la pel·lícula francesa ‘Vuit dones’.
Esteu oberts a la idea que un integrant del grup escrigui una obra?
Mar: Sí, i tant. Així és com funcionem. A l’hora de decidir un projecte, ens reunim en una assemblea i qui té una idea presenta un esbós. Si a tots ens sembla bé, ho tirem endavant. Però sempre hi ha d’haver-hi un consens. Decidim entre tots. Les reunions, però, les fem els que formem part del grup; perquè hi ha els integrants i després els col·laboradors. Això no vol dir que no vulguem que ningú més formi part del grup; si algú vol entrar, estem encantats. Això sí, si formes part del grup has d’estar a les reunions, has de prendre decisions… en resum, tens unes responsabilitats.
Per tant, us n’encarregueu de tot. Del vestuari, dels escenaris…
Mar: La filosofia que tenim és el mínim cost, ja que no busquem els beneficis. Escenografia minimalista. Del que guanyem en traiem per les despeses, com ha dit la Gemma, però intentem que siguin les mínimes.
Alguna anècdota, d’alguna obra?
Mar: Quan fa molt de temps que assages o fas una obra, és molt graciós estar prenent una cervesa amb algú i que et surti de cop una frase del text. La tens tan adherida que comences a fer el paripé. Però crec que això passa amb tots els grups de teatre quan estan matxacant una obra.
Gemma: El dia que vam anar al casal d’avis, hi havia un senyor que cada vegada que sortia una noia anava dient “Guapa! Guapa!” (riu). I costava una mica concentrar-se. S’entén, són senyors grans. Va ser difícil fer l’obra aquell dia, ja que la gent tossia, s’aixecava per anar al lavabo…
Per on passa el futur de Somni’TS?
Mar: És incert. Ens agradaria créixer. Però del grup originari molta gent ha marxat. És difícil trobar membres que s’integrin completament.
Gemma: El que ens agradaria, sobretot, és que es mantingués la dinàmica solidària.
Fotografies: El grup teatral Somni’TS en acció | Somni’TS
