Sweeney Todd, el musical que posa els pèls de punta

Mai millor dit tractant-se d’una obra que té com a protagonista un barber assassí  i que compta amb un argument esgarrifós, molt allunyat de les convencions temàtiques més clàssiques del gènere. Però també més arriscat que molts musicals innovadors o trencadors perquè la seva estètica inspirada en les misèries de l’època victoriana,  l’argument de conte de terror i la visió pessimista de l’èsser humà conformen un univers tèrbol, fúnebre i desolador que colpirà l’ànim del públic del Casal Catòlic d’una manera inesborrable.

L’argument té com a punt de partida una injustícia, la qual cosa ens podria recordar ‘Els miserables’, l’anterior producció de La Lírica de Sant Andreu. Però així com en l’obra de Víctor Hugo les creences catòliques del protagonista l’impulsen a creure en la bondat del proïsme i practicar la caritat que donarà un sentit positiu a tots els seus sacrificis; en l’obra de Stephen Sondheim, el protagonista ha quedat tan afectat per la seva dissort que no ha quedat espai en el seu esperit per a la bondat ni per al perdó.

El seu únic objectiu a la vida un cop arribat a Londres — i després d’haver patit un empresonament injust i un exili forçat de més de deu anys — és la venjança: necessita desesperadament matar el jutge que va destrossar la seva vida apartant-lo de la seva família per apoderar-se de la seva dona i de la seva filla, tan sols un nadó aleshores. Ningú no l’espera. Sembla ser que la seva dona es va enverinar i la seva filla va passar a ser tutelada pel jutge que el va condemnar.

Desencantat de la humanitat, decideix viure discretament a Fleet Street, una zona pobra, bruta i caòtica, sense clavegueram, freqüentada per prostitutes i, on protegit per l’excèntrica pastissera Mrs. Lovett que es dedica a cuinar uns fastigosos pastissets de carn de gat i que s’enamora d’ell, anirà preparant els recursos que li permetran complir el seu objectiu. Entrarà en contacte amb el seu enemic i recuperarà la seva professió, fet que li permetrà tenir uns estris per mata —  les navalles — i un disposar d’un lloc per fer-ho secretament — la barberia — que en connexió directa amb la pastisseria establirà un circuit macabre entre la carn de les víctimes i el nou sabor dels productes de Mrs. Lovett.

En aquest punt, la nota macabra de l’obra estableix un humor negre eixelebrat però absolutament raonat. L’aliança entre assassinat i consumisme és una metàfota dels temps moderns. I algú potser també dirà que ho és tota la història, en el sentit de la dita en llatí homo homini lupus est, que en català podríem relacionar-la amb el peix gran es menja el petit. I és que la dinàmica de funcionament de l’empresa Todd-Lovett ens recorda clarament la mecanització del món industrial pròpia de l’època victoriana on els mecanismes de l’exploració de l’home es refinen amb dosis de màxima crueltat.

Montse Miralles, la directora, ens recorda que aquest espectacle no compta “a diferència de la majoria de musicals de Broadway amb grans números ballables, dispendi de llums, canvis continus de vestuari”. Sinó que basa la seva qualitat “en desenvolupar una partitura exigent i brillant, densa i profunda, aconseguint un nivell d’orquestració gairebé operístic i que, per tant, requereix un gran nivell d’interpretació musical i de cant”.

L’actuació dels artistes també ha de resultar més profunda que en altres obres del gènere perquè, com explica Miralles “tots els personatges s’endinsen en crisis existencials i pateixen dificultats de la vida pròpies dels èssers humans comuns. Són èssers de ficció que pretenen col·locar-nos davant d’un mirall perquè observem el nostre vessant més fosc”.

En aquesta línia, la directora també afageix que “l’escenografia reforça el món de misèria moral que es desplega en una vintena d’escenes” perquè han fet servir  “un escenari despullat, mostrant les parets de maó de la caixa escènica, en contrast amb la fredor negra del ferro que recorda estructures industrials, amb l’objectiu de recrear l’ambient de la ciutat de Londres d’aleshores i reforçar el clima de surrealisme i malson”.

Una història molt adequada per aquestes dates de l’any perquè fa pocs dies que hem deixat enrere la nit de difunts i les cartelleres dels cinemes s’omplen de pel·lícules de terror. I perquè en sortir del Casal Catòlic els divendres 18 i 25 de novembre (a les 21:00h), els dissabtes 19 i 26 (a les 21:00h) o els diumenges 20 i 27 (a les 18:00h), els espectados es trobaran un Sant Andreu a les fosques molt victorià i fosc, com si fos talment una prolongació de l’escenari.

Fotografia: Detall del cartell de l’obra | Lola Vadora