Una fàbrica abandonada, un bon grapat de voluntaris i molta dedicació. Aquests van ser els ingredients per donar vida a la Nau Bòstik, un espai de creació cultural que ja fa més d’un any i mig que està en ple funcionament. L’impulsor del projecte és Xavier Basiana, arquitecte i fotògraf de la Sagrera, conegut també per promoure la recuperació de la Nau Ivanow.
El passat juliol un equip de tècnics de l’ajuntament i dues unitats de la guàrdia urbana van precintar totes les naus del recinte, ja que no comptava amb una llicència d’activitats. “Ens costa d’entendre que quan fas alguna cosa pel barri l’ajuntament t’ho tanqui, quan aquest mateix havia utilitzat els espais contínuament” comenta Basiana. De fet, diferents partits havien organitzat actes a la nau Bòstik com ERC, Barcelona en Comú, En Comú Podem i Procés Constituent.
La reobertura de la nau es va produir el passat setembre, després d’arribar a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona. La Bòstik haurà d’adquirir llicències d’activitat per cada una de les naus tot i que les reformes portaran temps. Basiana comenta “d’aquí a poc temps és molt possible que tinguem la llicència de la primera nau” però argumenta que “les altres sales encara no la tenen perquè no podem pretendre que de cop totes les naus estiguin amb les condicions que demana la normativa, això és gairebé impossible.”
Les condicions exigides per la normativa consisteixen a disposar d’una sortida d’emergència, instal·lacions elèctriques amb el certificat de compliment de normativa, extintors, una rampa d’accés per a minusvàlids, una barana, lavabos i lavabo per a minusvàlids. Tots aquests requisits són els necessaris per poder considerar que un espai sigui de pública concurrència.
El projecte
La nau Bòstik neix amb la intenció de recuperar l’espai de l’antiga fàbrica abandonada fa més de deu anys i donar-li vida. En un principi l’edifici s’haurà d’enderrocar un cop acabades les obres de l’AVE a la Sagrera però els impulsors de la nau opinen que aquesta és de les poques fàbriques que queden a la Sagrera i que no s’hauria d’enderrocar perquè els joves no tindran memòria del que havia estat el barri. La idea que tenen és que a força de cuidar i recuperar l’edifici, l’Ajuntament es replantegi construir equipaments nous amb l’excusa del tren, o que no n’hagi de construir tants perquè ja els tindrà construïts i en ple funcionament.
La propietat de l’edifici pertany a l’empresa “La Llave de Oro”, que va comprar-lo per poder construir pisos quan l’estació ja sigui operativa. “Això no significa que els pisos els hagi d’edificar aquí, perquè precisament aquí a l’ordenació hi havia zona verda” comenta Basiana “per ser propietari del terreny li destinaran un lloc on podrà fer pisos”. D’aquesta manera La “Llave de Oro” s’estalviaria el cost de l’enderrocament de l’edifici.
Espais
L’edifici és una antiga fàbrica de 6.000 metres quadrats. Té tres pisos i una terrassa en procés de condicionament perquè es converteixi en un espai més. La planta d’accés està formada per nou naus polivalents, segons comenta Paula Rosselló, sòcia de Basiana, “Totes aquestes naus d’un dia a l’altre poden canviar molt, ja que s’hi fan activitats molt diferents, els equipen d’una manera segons el que volen”. Al primer pis hi ha una sala d’exposicions on normalment les parets són plenes de fotografies tot i que a vegades també s’hi poden trobar pintures.
Al segon pis hi ha petits estudis privats que pertanyen a diferents companyies i artistes. En algunes s’hi pinta, en d’altres s’hi fan xerrades i també s’hi preparen projectes. Al tercer pis hi ha l’estudi i sala de reunions dels impulsors del projecte, així com un estudi de fotografia. A l’espai de la terrassa s’hi està construint un mur al voltant per poder habilitar l’espai.
Activitats
Tant Basiana com Rosselló coincideixen que com a entitat privada el procés per presentar una activitat i dur-la a terme és molt més fàcil i dinàmic que en altres entitats públiques, ja que la burocràcia municipal és molt més lenta. “Si demanes un espai, que l’ajuntament et faci la normativa i després ja començar les activitats aconsegueixes gastar-te milions de diners, com està passant a la Fabra i Coats, i després els espais no tenen vida” opina Basiana.
Actualment els esdeveniments que s’hi estan duent a terme varien cada setmana i l’horari gairebé sempre està ple. Troben que l’espai se’ls està quedant petit per totes les sol·licituds d’activitats que reben diàriament, ja siguin de teatre, música, pintura, fotografia o gastronomia.
Tot i que actualment el projecte va sobre rodes, caldrà veure què passarà un cop les obres de l’AVE estiguin acabades. L’Ajuntament haurà de decidir entre una zona verda o un centre cultural. Sigui quina sigui la decisió, però, la nau Bòstik haurà estat durant uns anys, un lloc de referència per molts ciutadans de La Sagrera.
Fotografia: Una de les naus de la Bòstik | Andreuenc