Any rere any cada primer diumenge d’octubre – si el dia 9 no cau en diumenge – les entitats de Sant Andreu de Palomar reten homenatge al seu fill més il·lustre, Ignasi Iglésias i Pujadas, tot commemorant la data de la seva mort. Faci sol o plogui l’acte de l’Ofrena Floral davant la tomba de l’insigne poeta i dramaturg es duu a terme. És d’honorar que la gent del seu poble nadiu segueixi aquesta tradició al peu del canó. Enguany, malauradament, un dels més antics vetlladors de la tradició, Salvador Casas i Pujols, per la seva edat avançada – 90 anys fets al juliol – no ha pogut assistir. Tanmateix, Jaume Seda en nom del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, l’entitat organitzadora de l’acte, ha volgut deixar constància de la seva absència tot recordant que la flama de l’ofrena li devem precisament a ell. Casas en temps difícils de la dictadura feixista del general Franco solia venir cada 9 d’octubre a dipositar un ram de flors davant la tomba. No hi va faltar mai. De forma anònima i sense fer soroll Salvador Casas feia el seu petit homenatge i mantenia, per petita que fos, la flama de la recordança de qui fou un dels més preuats dramaturgs del teatre català de principis de segle XX.
Poca gent sap que el lligam d’Ignasi Iglésias amb l’Ajuntament de Barcelona va ésser ferm i arrelat. Més enllà de l’Iglésias literat trobem un home abocat al servei a les persones, ja fos mitjançant la política o com a funcionari municipal. Va ésser escollit regidor del Districte Novè (actual Sant Andreu) per la Unió Federal Nacionalista Republicana el 1909. Va viure la Setmana Tràgica en primera persona, fet que el colpí força. I, en els darrers anys de la seva vida, el trobem com a arxiver en cap de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
També, albirem en la seva obra un clam a la vida. Cant reforçat a mesura que les possibilitats de poder fills se li anem escurçant. I tot i què la seva obra és extensa i prolifera, Iglésias va morir força jove, als 57 anys. Un sobtat atac de cor se l’endugué per sempre un 9 d’octubre de 1928. No va poder gaudir de l’esclat republicà del 1931 per ben poc. No sabem pas quin Iglésias ens haguéssim trobat, però de ben segur un home fermament arrelat amb l’esperit republicà, catalanista i esquerrà dels anys trenta. El seu comiat va ésser una gran mostra de dol, fins aleshores només viscut pel desés de Verdaguer i Guimerà. Les seves restes mortals reposen al Cementiri de Sant Andreu de Palomar.
I és en aquest cementiri on més de 30 entitats culturals i socials andreuenques així com partits polítics catalans van homenatjar-lo el proppassat diumenge. Francesc Porret i Gay, president honorific de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, va ésser l’encarregat de conduir l’acte. Poesia i cants d’Iglésias ressonaren per les quatre parets del recinte funerari. L’actor andreuenc Jesús Manzano fou l’encarregat de posar en solfa la part menys protocol·lària de l’acte i donar veu a les paraules d’Iglésias, a través de la lectura de poemes daïdors de Rosa Maria Planas i la potent veu del cantant Josep Arbonés, acompanyats al piano per Maria Neus Devesa. Tots quatre són membres del Centre Cultural Els Catalanistes (entitat que enguany commemora els seus 150 anys d’existència).
Tot seguit, Porret va donar pas a les intervencions de les representants de l’Ajuntament de Barcelona, hereus de l’obra d’Iglésias (va fer testament a favor del consistori barceloní). En primer lloc prengué la paraula Montserrat Benedí, presidenta del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, qui recordà el poeta polític i membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana i el seu compromís amb els més febles. I seguidament, Carmen Andrés, regidora del Districte de Sant Andreu, pronuncià uns mots tot refermant els lligants d’Iglésias amb el poble de Sant Andreu de Palomar.
L’Orfeó L’Eco de Catalunya va posar punt i final a l’acte amb el Cant dels Segadors. Després, una ofrena d’una corona de llorer a la casa nadiua del poeta, al carrer que duu el seu nom, i una nova actuació de l’Orfeó L’Eco de Catalunya al jardí del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. El centre acadèmic andreuenc va realitzar una jornada de portes obertes, a fi i efecte de donar a conèixer l’entitat. Una ballada de sardanes amb la Cobla de Terrassa a la plaça de Can Fabra, organitzada pel Foment Sardanista Andreuenc, va posar punt i final als actes en memòria d’Iglésias.
La memòria de tot un poble es mesura amb l’efecte i estima envers els seus fills il·lustres. I Sant Andreu de Palomar n’és una bona mostra.
Fotografia: Un moment de l’acte en record d’Ignasi Iglésias | Pau Vinyes
