L’Avar de Molière puja a l’escenari de Sant Pacià

Quan una companyia de teatre es planteja representar una obra de Molière, sobrenom de Jean-Baptiste Poquelin (1622-1673), ho fa, sens dubte, amb la plena consciència de tenir entre mans una obra d’art immarcesible, plena de gràcia, d’intel·ligència i de profunditat. I aquesta categoria exigeix als actors un alt grau de compromís per retratar el caràcter dels personatges i desenvolupar amb desimboltura les situacions plantejades pel “comedienne” francès. Per tant, L’avar de Molière podríem dir que és un “tour de force” o una prova de foc.

Molière ha esdevingut un clàssic a la força perquè el pas del temps així ho ha imposat. Tot i així, no sembla un autor del segle XVII; la seva mirada crítica vers les xacres morals resulta sempre d’una actualitat sorprenent, atractiva i lluminosa. Tot plegat ens esperona a desitjar que arribi el moment del gaudi, de la joia i de la màgia escènica quan albirem en el panorama teatral el seu nom en un cartell.

En aquest cas, els valents i ardits andreuencs que han assumit el desafiament són els components de Sant Pacià Teatre. Les funcions se celebraran a la sala parroquial els dissabtes 13 i 20 de febrer a les 21:00h, i els diumenges 14 i i 21 a les 18:00h. L’obra de L’Avar es tracta d’un dels títols cimers de la trentena de comèdies que va escriure el dramaturg parisenc.

L’espectacle se centra en la figura Harpagon, un home molt ric i dominat per l’avarícia, que viu i fa malviure als qui l’envolten en una escassetat insoportable, sobretot els seus dos joves fills Cleant i Elisa.  Ambdós estan molt enamorats de Mariana i Valeri, respectivament, però Harpagon està decidit a casar-los amb sengles vidus rics. Finalment, com en tota bona comèdia, després de malentesos diversos, l’autor desentortolliga l’embolic per acabar la funció amb un somriure beatífic i una lliçó sobre el capteniment domèstic i les relacions amb els fills ben apresa.

Pau Maduell, el director de l’obra, explica que “la versió de Sant Pacià Teatre segueix fil per randa la versió original i en prosa de Molière, amb la traducció d’Alfons Maseras”. En la mateixa línia, el muntatge serà d’una rigorositat historicista sense caure en el mimetisme, defugint, per tant, de les propostes trencadores que moltes vegades tenen un risc innecessari i poc justificat. Un decorat més suggerent que carregós, un espectacular vestuari i un maquillatge molt estudiat recreen aquells temps pretèrits amb encert. En Pau confia molt en l’aportació d’aquests aspectes fonamentals en una peça de les seves característiques per seduir el públic perquè “en els assaigs creiem que hem obtingut molt bons resultats i esperem sorprendre als espectadors”.

Però, com no pot ser d’una altra manera, la clau de l’èxit radicarà en l’actuació dels actors i actrius seleccionats per en Pau Maduell. Segons confessa, “al principi em va resultar difícil coordinar els 14 companys que participen en l’obra, però el seu nivell d’implicació i responsabilitat han estat excel·lents i hem gaudit molt dels assaigs”.

En Pau també ha volgut destacar la barreja de veterania i joventut de l’elenc: “El paper principal el defensa un habitual de la casa, l’Ignasi Tolrà, i altres pesos pesants de l’SPT fan papers secundaris. Al mateix temps, hem incorporat alguns debutants, sobretot tres nois que provenen del nostre grup juvenil. Això ens enorgulleix perquè dóna ple sentit a la tasca de pedrera que la companyia està desenvolupant darrerament.”

Un clàssic que apunta a renovació? La contradicció solament es resoldrà a l’escenari. Però al tractar-se d’una comèdia, el final feliç està assegurat.

Fotografia: Assaig de L’avar | Pau Maduell