De cara a la Festa Major de Sant Andreu, les companyies van enllestint els seus espectacles com ara La Lira Teatre, Forat Sense Fons, La Lírica de Sant Andreu o Clip Teatres. Però en aquesta ocasió, el Grup Teatral Antifaz s’ha avançat a la resta i aquest diumenge a les 18:30h ja portarà a escena la seva agosarada proposta per al públic de Sant Andreu, que també es podrá veure el divendres 13 a les 21:30h, els diumenges 15 i 22 a les 18:30h, i el dissabte 21 a les 21:30h als Locals de Sant Pacià.
L’obra triada és ‘Agost‘, el monumental text de Tracy Letts, que fa tres anys va establir un rècord de 100 funcions i 86.000 espectadors al Teatre Nacional de Catalunya.
Com afirma Bernat Puigtobella en el lúcid pròleg a l’edició catalana “L’obra parla de la força que té la veritat per sortir a la llum, malgrat els esforços per ocultar-la, i del terrible dolor que inflingeix en una família quan arriba l’hora de les revelacions. Aquí, el detonant del descobriment és el suïcidi del patriarca. El seu buit obliga les seves tres filles, Barbara, Karen i Ivy a reunir-se amb la seva mare, la Violet, i afrontar una realitat familiar de la qual totes havien fugit.
En totes les obres en què un dels ses protagonistes se suicida, cal que aquest fet estigui justificat d’una manera convincent per tal que aquest recurs no sigui banal ni gratuït. El suïcidi és gairebé sempre la conclusió final d’una cadena de fets desastrosos que porten a aquesta última sortida. Tracy Letts, però, proposa el camí contrari.
L’autor descriu una realitat familiar prou opressiva i malaltissa per fer comprensible l’acte de Beverly. Letts se centra en les impostures d’una família que no ha afrontat des de fa anys les desavinences que els separen. I en el centre d’aquesta família, reconcentrant la malignitat i expulsant-la sobre tothom, hi ha la figura de Violet, la mare.
Barbara, Karen i Ivy voldrien creure que s’estimen molt, però fa anys que no celebren plegades el dia d’Acció de Gràcies i, per tant, de seguida veiem que en realitat no es tenen confiança i s’amaguen les pròpies misèries.
Barbara, la més gran, pretén ser el pal de paller quan veu que la casa trontolla, però no confessa que s’està divorciant fins que no l’hi arrenquen de la boca. La Karen vol fer creure a les seves germanes que ha trobat l’home de la seva vida i que és molt feliç. Però al final se’n va d’Osage havent demostrat que està a punt de casar-se amb un impresentable. Finalment l’Ivy, que ha estat enclaustrada a casa amb els pares, és l’única que sent un afecte autèntic, però que és equivocat perquè es diposita en el seu cosí i no n’hauria de ser el receptor. L’afecte d’Ivy envers Charles, és l’escletxa que acabarà obrint la caixa dels trons. És allò que el vell Beverly ha preferit no presenciar.
‘Agost‘ s’hauria pogut titular perfectament ‘Les tres germanes’, perquè té elements txecovians. Som en un casal rural. Al centre de l’acció tenim una família caiguda en desgràcia, amb oncles, cosins, nebots, criats, visitants… que pul·lulen per la casa. Ivy somnia en marxar a Nova York igual com Irina somniava en marxar a Moscou. Però ‘Agost’ és, pel temperament i l’humor dels seus personatges, un drama genuïnament americà.”
D’aquesta manera, durant uns dies aquest agobiant ‘Agost’ s’establirà als Locals de Sant Pacià on el seu escenari ha permès recrear l’espectacular decorat que requereix l’obra, ja que als ulls dels espectadors ha d’aparèixer la mansió dels Weston amb les seves diverses dependències en dos nivells.
Això ha complicat la tasca de direcció, en mans de Montse Miralles, perquè si ja resultava prou difícil donar dimensió dramàtica a les interpretacions d’uns actors que han d’encarnar uns personatges tan rics en matissos, també ha hagut d’estar pendent per perfilar situacions secundàries d’altres personatges que estan en escena mentre es desenvolupa l’acció principal.
Text: Jesús Manzano
Fotografia: Les dones de la familia Weston | Josep Peñarroya