Míriam Bachs, dansaire de l’Esbart Maragall, guanya un Premi Miramar

La segona part de l’actuació de l’Esbart Maragall durant el Ball a la Fresca 2015 va ser el ball de gitanes de Rubí, un autèntic tour de force, sobretot per als dansaires amb més protagonisme, com la núvia, paper que va encarnar la Míriam Bachs per primer cop. Al final de l’espectacle, ella culminava entre les felicitacions dels companys, uns dies impossibles d’oblidar perquè el 26 de juny havia assistit al Parlament de Catalunya a la recollida del guardó dels Premis Miramar a la Creativitat Audiovisual 2015 en la categoria de televisió per un documental que porta el seu nom.

El reportatge va néixer de la necessitat d’un grup d’alumnes del cicle formatiu de grau superior de realització de projectes d’audiovisuals i espectacles de l’Institut Pere Martell de Reus d’explicar un fet insòlit per crear un documental interessant. Un d’aquests estudiants, Lluís Cuartero, va plantejar als seus companys un tema que no podien rebutjar: la història de la Míriam Bachs, una companya de l’Esbart Maragall, capaç de ballar com qualsevol sense sentir la música per causa de la sordesa.

El documental de poc més de tretze minuts, que es pot veure a Vimeo, resulta captivador per la senzillesa i la modèstia com s’explica la història d’esforç i de voluntat de la Míriam Bachs per aconseguir fer realitat el seu somni de ballar en un esbart i seguir així la tradició familiar. Els testimonis de l’Enric Martínez, director artístic de l’esbart, la Berta Martínez, cosina seva, i la propia Míriam se centren en destacar la importància de la constància i el seu talent defugint un discurs heroic i de sacrificis exagerats que hagués resultat més efectista però també més buit.

Amb uns colors càlids, una música reflexiva i molts plans curts, s’aconsegueix una atmosfera de naturalitat i honestedat on el miracle acaba gairebé resultant la conseqüència òbvia del conjunt de circumstàncies favorables que s’han donat per a que en un lloc amb molta tradició (Casal Catòlic), en un grup ben organitzat (Esbart Maragall) i en una persona encisadora (Míriam Bachs) s’aconsegueixi el miracle de la dansaire que balla sense música, misteri que desvetllareu  contemplant el documental.

L’Esbart Maragall està vivint un any extraordinari en el qual se succeeiexen les fites significatives: el 5è aniversari de la Ballada a la Fresca, el 25è de l’Escola de de l’esbart i el 75è de la represa de l’activitat dansaire després de la Guerra Civil, gràcies a la protecció de l’historiador Josep Benet, aleshores veí de Sant Andreu, i amb capacitat de maniobra sota el règim franquista, la qual cosa va permetre al Maragall, amb el nom de Juventus, ser pioner a tota Catalunya.

Per altra banda, als Premis Miramar 2015 també va destacar una altra andreuenca, de la Sagrera.  Es va fer entrega del premi d’honor a l’actriu Rosa Maria Sardà, i el va recollir en representació seva el seu germà  Xavier Sardà. El guardó, atorgat pel Consell Assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya, ret homenatge a “una persona que ha destacat en el desenvolupament i promoció dels valors de la creativitat i l’excel·lència en el si de RTVE a Catalunya”.

Fotografia: Míriam Bachs amb el professor i els estudiants de Reus | Institut Pere Martell