Al llarg d’aquests dies i fins el 7 de juliol, la visita a la sala d’exposicions del Centre Cívic Sant Andreu no deixarà ningú indiferent. Més aviat al contrari, amb les propostes de les artistes Pan Wei Ju i Yaiza Pozo, que presenten en públic els seus respectius projectes finals del cicle formatiu de grau superior d’arts aplicades a l’escultura de l’Escola Llotja, sota el títol conjunt de Punt de fuga. Una bona oportunitat per conèixer l’activitat d’aquesta escola superior de disseny i art que té una de les seves seus al Districte de Sant Andreu.
Pan Wei Ju fa onze anys que viu a Barcelona. A Taiwan va estudiar ceràmica a la carrera de belles arts. En arribar a Barcelona, va descobrir l’Escola Llotja, on va poder aprendre més tècniques relacionades amb els oficis tradicionals i va afegir als seus coneixements la fosa i l’escultura superior. Ara porta ja porta quatre anys treballant i experimentant tot el que ha après durant la seva formació al taller d’escultura Pentáculo.
La seva mostra, titulada Leyendas en 34, consisteix en una col·lecció de peces producte d’una reflexió sobre la performance expressada a través de la tècnica de teixir, no tant perquè estigui relacionada amb la confecció de vestits, sinó perquè fa poc va descobrir un concepte gairebé màgic relacionat amb l’escriptura xinesa: el símbol del llenguatge, la cultura i la literatura és la figura d’un cor dibuixat amb tres fils que s’entrecreuen. El missatge, doncs, que vol transmetre Weiju Pan és que l’art no està lluny de nosaltres, sinó dintre perquè la cultura és com teixir pas a pas amb la consciència i el cor.
Per la seva part, Yaiza Pozo és una artista plàstica de Barcelona que treballa l’experimentació amb materials molt diversos i poc habituals en el món de l’expressió artística. En la seu treball, titulat L’oposicoio a les intervencions externes, utilitza com a mitjà d’expressió el cabell, que simbolitza la figura humana d’una manera perfecta i total a través de la forma d’esfera, com es presenten les múltiples masses capilars que formen el conjunt
L’obra parteix de l’observació de les persones, de l’ideal de bellesa i del ritme que les envolta per transmetre conceptes com individualisme, existencialisme i essència. Cada una de les peces de la mostra –tant per l’observació individual com per contrast amb les altres– és el reflex d’un ésser humà concret i, per tant, és un objecte de coneixement que permet a l’espectador aprofundir sobre les eleccions que conformen la nostra pròpia naturalesa i sobre les experiències de la realitat exterior que les condicionen.
Fotografia: Acte inaugural de l’exposició de projectes | Rosi Valera