Toni Albà al Sant Andreu Teatre per cloure el Fica’t al SAT!

L’última funció del Fica’t al SAT!, l’aparador d’arts escèniques amateurs del Districte de Sant Andreu, es va celebrar el dia 20 de març i, per tant, els nou grups participants esperaven amb expectació la cloenda d’enguany. És el moment en què els components de tots els grups tenen l’oportunitat de coincidir per compartir entre ells i amb altres convidats com va anar l’experiència d’estrenar al Sant Andreu Teatre i, sobretot, conèixer el nom dels guanyadors dels tres premis de la mostra.

Els organitzadors acostumen a regalar als assistents un alicient afegit per fer més atractiu aquest acte final. I en aquest cas van tenir l’encert de presentar divendres passat un dels actors més populars del país, Toni Albà, l’actor de les mils cares i les mil veus, que va deleitar l’auditori amb una conferència titulada Jo i el teatre.

Al llarg d’una hora, que va passar volant, va repassar cronològicament la seva vida tan estretament lligada al teatre: les imitacions que, de petit, feia de professors i companys, els inicis actorals participant als Pastorets del Círculo Católico de Vilanova i la Geltrú, l’oposició inicial dels pares quan va decidir fer-se actor, el pas esporàdic per l’Institut del Teatre de Barcelona, els dos anys d’estudis a París a l’escola del mestre Jacques Lecoq, els nou anys de treball a França, el seu primer gran èxit amb Brams o la kumèdia dels herrors amb el Sergi López i, per últim, la bogeria de la popularitat a la ràdio i la televisió.

A la segona part de la seva intervenció va expressar algunes reflexions generals sobre l’estat de la professió destacant negativament la situació precària de les instal·lacions de molts teatres de Catalunya i la pujada de l’IVA al 21%, que ha suposat, segons va dir, una autèntica massacre pels companys i grups professionals. Finalment, va fer riure molt al públic quan va concloure que, en definitiva, s’estava guanyant la vida fent imitacions com quan era petit. I de propina va afegir un parell d’anècdotes de carretera tan divertides que van predisposar els components dels diferents grups a acceptar de bon grat les decisions del jurat de la mostra.

El jurat d’aquesta edició estava composat per Conxita Cortés, Yolanda Díaz, Montse Bonet, Brisa Ronda, Carles Cuní i, com a secretària, Carme Abril. Per tant, totes elles persones reconegudes en l’àmbit teatral i que van estar veient al llarg dels tres mesos de la mostra totes les representacions per poder emetre unes decisions ajustades als mèrits d’uns i altres.

La Jarra Azul, grup amb seu al Centre Cívic Trinitat Vella i relacionat amb la formació teatral de joves del districte, va ser guardonat amb el Premi especial del jurat perquè la seva versió femenina de Reservoir dogs, de Quentin Tarantino, aportava una visió de la violència exercida per les dones absolutament original.

La Bombeta, companyia ubicada al Centre Cívic Casa Orlandai liderada per l’andreuenc Héctor Mellinas, va rebre el segon premi al millor espectacle per la innovadora revisió de La casa de Bernarda Alba, de García Lorca, on també els personatges de l’obra canvien de sexe respecte del text original.

El Magatzem Escola de Dansa, acadèmia amb seu al carrer Llenguadoc, va guanyar el primer premi al millor espectacle per Groschen, una creació pròpia amb tres músics i nou ballarines que explora el procés de transformació d’un text literari (L’opera de tres rals, de Bertol Brecht) en música i dansa.

Després de l’emoció viscuda, tots els presents es van reunir al vestíbul del Sant Andreu Teatre per celebrar el premi en el cas dels guardonats, compartir valoracions entre actors de diferents grups, gaudir de la simpàtica presència de Toni Albà, parlar amb els membres del jurat, aportar observacions als organitzadors (Montse Puga i Òscar Rodríguez) o saludar a Raimond Blasi, regidor del districte, que va estar present al llarg de l’acte.

Fotografia: Toni Albà i Òscar Rodríguez a la cloenda del Fica’t al SAT! | Elisenda Mas