Des de fa uns mesos s’havia anat creant a Sant Andreu una certa expectació a l’entorn d’aquesta ambiciosa iniciativa musical que, arribat el dia de l’estrena, es va confirmar amb un èxit de convocatòria desbordant: les 500 butaques del teatre de l’Escola Jesús, Maria i Josep van resultar insuficients per a acomodar la quantitat de gent que es va apropar ahir a les 12:00 hores al centre escolar per a no perdre’s l’esdeveniment.
Com és de rigor, l’acte va començar amb un torn de parlaments. El regidor del districte, Raimond Blasi, va desitjar a la banda un brillant futur. El director de l’escola, Josep Maria Taulats, es va mostrar molt satisfet d’oferir les instal·lacions de l’escola a l’orquestra. I en nom de l’Associació Musical Andreuenca, que administra la formació, va parlar el seu president, Joan Pallarès, anunciant nous concerts i agraint l’assistència del públic, amb presència de molts representats de diferents entitats i de membres destacats de la Congregació de la Sagrada Família, titular del centre.
Però els parlaments més emocionants van ser, lògicament, els de José David Doménech i Antonia Luengo, que veien per fi realitzada una il·lusió que perseguien durant un any i mig. Els directors de la banda van explicar que l’origen del projecte va sorgir per a oferir als joves instrumentistes de Sant Andreu amb la carrera ja acabada o gairebé l’oportunitat d’adquirir experiència a través dels concerts. I en aquest sentit, també van voler destacar la qualitat dels joves (d’una mitjana de poc més de vint anys) que en quatre mesos d’assaigs han estat capaços d’assimilar un repertori de gran complexitat.
I, efectivament, quan van sonar les primeres notes de la peça inicial (Enguera, un pasdoble de Fernando Penella, en clar homenatge del director als seus orígens valencians) va ser evident que estàvem davant d’una formació molt competent. La següent peça, Oblivion, un dels tangos més inspirats d’Astor Piazzola, va crear un encertat contrast de to intimista que va confirmar les primeres impressions. I la primera part del concert es va tancar amb Alvamar, de James Barnes, una vibrant obertura amb els aires clàssics de la música de l’oest nord-americà. En arribar al descans, la satisfacció del públic es va fer palesa amb grans aplaudiments.
La segona part va començar amb una altra peça de terres valencianes plena de vitalitat mediterrània: la suite Tres movimientos para banda, de Rafael Manuel Garrigós. La segona composició, Ivanhoe, de Bert Appermont, tenia ressonàncies de música medieval i heroica; i per acabar, la banda es va atrevir amb l’Intermedio de la sarsuela La boda de Luis de Alonso, de Gerónimo Giménez. Una pàgina molt alegre amb un final de ritme trepidant que exigeix una velocitat digital considerable, i que va aconseguir posar al públic dempeus entre grans aplaudiments.
Per a acabar de segellar la comunió entre públic i orquestra, la formació va oferir un bis de regal, el Pasodoble de l’opereta La corte del faraón, amb música de Vicente Lleó. Però per formular el judici crític dels assistents no era necessària una nova demostració. La banda havia dominat els diferents temps amb equilibri i un ritme adequat: els lents sense defallir i els ràpids sense precipitar-se combinant els passatges de forma elegant. Així mateix, havia sabut contrastar brillantment els moments de màxima sonoritat orquestral amb les lleus pinzellades melòdiques dels solos. I sobretot, el conjunt havia sonat compacte, elegant i sense estridències.
A la sortida els comentaris eren clarament encomiàstics i elogiosos. El públic va abandonar la sala amb el convenciment que havia assistit al naixement d’una entitat que pot fer vibrar musicalment Sant Andreu durant molt de temps, i que és un complement magnífic de la riquesa musical que ja hi existeix. I per aquells que vulguin comprovar in situ el que s’ha escrit, tenen l’oportunitat d’assistir al pròxim concert el 10 de maig al recinte de la Fabra i Coats.
Fotografia: Concert d’ahir a l’Escola Jesús, Maria i Josep | Salvador Atance
