S’apropa la Diada de Sant Jordi, en la que també es commemora el Dia del Llibre, esdevenint una jornada reivindicativa de la cultura catalana. Per aquest motiu, Andreuenc inicia una sèrie de cinc articles que es publicaran de dilluns a divendres, amb l’objectiu de donar a conèixer autors del nostre poble i llibres que parlen de Sant Andreu de Palomar. Els quatre primers seran dedicats a alguns dels llibres presentats des del passat Sant Jordi, mentre que el cinquè repassarà la trajectòria dels autors andreuencs.
El primer llibre del que parlarem és Sant Andreu de Palomar, de Francesc de Tamarit al Decret de Nova Planta (1640-1716), que va ser presentat durant els actes del Tricentenari de 1714 el passat setembre. Té pocs mesos de vida però ja podem afirmar una cosa: mai no s’havia estudiat amb aquesta profunditat com s’havien viscuts els fets ocorreguts al nostre poble en el període entre 1640 i 1716.
La narració cronològica s’inicia contextualitzant el Corpus de Sang de 1640 dins de la Guerra dels Trenta Anys i on Sant Andreu té un protagonisme destacat i acaba amb el Decret de Nova de 1716 que dóna a Sant Andreu el seu municipi independent. A part, hi ha una acurada biografia de Francesc de Tamarit, el diputat militar empresonat per Felip IV i que com es veu al llibre també té una estreta relació amb Sant Andreu de Palomar.
El llibre destaca sobre tots els altres que s’han escrit d’aquests temps per una raó, la visió que mostra dels fets no és des de Barcelona –com passa a la resta de publicacions– sinó que dóna la visió des del poble de Sant Andreu. La Guerra de Successió, per exemple, no es veu des de dins de les muralles de Barcelona que rep contínuament el bombardeig de les tropes borbòniques, sinó des d’un poble de la rereguarda, pres per tropes franco-castellanes que volen ocupar la ciutat comtal. Un poble que quan hi ha qualsevol conflicte bèl·lic, veu passar pels seus carrers els centenars de soldats que marxen al front. Un poble que sense murs defensius veu com és assaltat, saquejat i parcialment cremat en diversos moments de la història.
Es tracta d’una obra molt recomanable i interessant, en la qual el lector descobrirà moltes coses noves sobre Sant Andreu de Palomar. És fàcil de llegir i concebut amb la idea de què el nostre poble sigui el protagonista des d’on es viuen tots els fets que durant aquell període va assolar les terres del Principat de Catalunya.
Fotografia: Plànol del setge de 1714 que apareix a la portada del llibre | AHCB
