Avui és Dijous Sant, una data que en la tradició catòlica està vinculada a processons que commemoren el Sant Sopar, la captura, la crucifixió i la mort de Jesús de Natzaret. Actualment aquesta celebració religiosa ha anat minvant, sobretot des que vivim en un estat aconfessional i la religió juga un paper secundari en la societat. De fet, a Sant Andreu de Palomar fa dècades que ja no s’hi fa cap processó de Setmana Santa, però antigament sí i comptaven amb una gran afluència de gent.
Històricament, cinc dies després de celebrar la processó del Diumenge de Rams se celebrava la processó del Dijous Sant. Aquesta última era una de les més típiques i s’hi apropaven a veure-la els pobles de l’entorn i molta gent llunyana. Es feia el dijous al vespre i recorria els principals carrers de Sant Andreu de Palomar fent un gran trajecte.
Sortia de la parròquia a primera hora de la nit, passava per la plaça Vella o de l’Església i continuava pels carrers Santa Cristina, Santa Marta, Major i Raval fins a Can Tisó. Allà girava i anava primer fins a Torrent d’Estadella pel carrer Major i Raval i posteriorment fins a Cal Borni, una de les cases amb més nomenada d’aquells temps. Finalment a Riera d’Horta, a tocar la Sagrera, girava de nou de retorn a l’església.
Una gran gentada presenciava el seu pas. En en tots els balcons i finestres s’hi penjaven llums de ganxo, gresols d’oli i fins i tot en les cases més benestants llumeneres de llautó, amb els tres o quatre becs cremant. Per les cantonades i per les portalades d’algunes cases principals, hi havia les teieres ben plenes de teia de pi i enceses, fent una gran resplendor. La del Dijous Sant era una nit lúgubre, augmentada encara més per la foscor dels carrers, llavors sense enllumenat públic.
Al llarg del recorregut, el ressò del timbal redoblant anunciava que s’apropava la processó. Al seu pas, es veien trencar uns ganfarons negres que portaven pintats els emblemes de la Passió de Jesucrist. De lluny se sentien els cops secs i compassats de les llances dels armats, entre la remor de la multitud. Després passava el capità Manaia amb els seus soldats romans, tota la comparseria de la passió i els dotze apòstols seguits per la figura de Jesús. A continuació les tres Maries i el Crist dels Segadors, acompanyats per uns coristes.
Finalment, els prohoms de Sant Andreu de Palomar i els confrares del Sant Crist acabaven la processó voltant de resplendors a la Verge de la Soledat, conduïda amb tabernacle i sota tàlem. Tancaven la manifestació religiosa del Dijous Sant els administradors de totes les capelles, les autoritats locals i el clergat. Aquesta processó va deixar de celebrar-se al voltant de l’any 1862 i es va continuar fent en un format més reduït fins fa unes dècades.
Fotografia: Processó de Setmana Santa als anys 40 | Fons Agustí Morera
