En el marc de la sala d’exposicions del Centre Cultural Can Fabra, aquesta tarda a les 19:00 hores s’inaugura l’exposició Viatge per la història de la fotografia a Sant Andreu de Palomar. Organitzada pel Districte de Sant Andreu amb la col·laboració del Grup Fotogràfic Nièpce de Saint-Víctor. Es podrà visitar fins el 29 de març el dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10:00 a 21:00 hores, els dimarts i dissabtes de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 21:00 hores i els diumenges d’11:00 a 14:00 hores.Aprofitant l’ocasió, us fem cinc cèntims del llegat fotogràfic andreuenc.
Tal com esmenta l’historiador Jordi Rabassa Massons al llibre Sant Andreu de Palomar i la Sagrera. Com era i com és: “L’imprescindible historiador Joan Clapés i Corbera escrigué que l’any que s’establí el primer fotògraf a Sant Andreu «fou el Senyor J. Treserres. Després s’han creat nous establiments per aquest ordre: Puigferrat, J. Rovira, Valdés i d’altres, tots al carrer de Sant Andreu. A l’art de la fotografia s’hi ha dedicat moltíssims, a Sant Andreu, fins constituir l’Associació Artística Víctor. N’han sortit veritables artistes, que han alçat varis premis en diversos certàmens d’aquest art celebrats. Es la primera associació a Catalunya d’aquesta mena» [sic]. Avui els preus desmesurats dels lloguers han provocat l’èxode dels fotògrafs del carrer Gran. Aquells primers retratistes als quals es refereix Clapés eren d’estudi. Els seus clients principals devien ser els burgesos locals, que volien captar la instantània de la família al complert un dia de festa; la menestralia o la pagesia, endiumenjada per l’ocasió, aprofitava les fotos en forma de postal per enviar-les a la família llunyana, en els seus pobles d’origen”.
D’aquests altres que s’han dedicat a l’art de la fotografia com descriu l’historiador andreuenc en sobresurt en Lluís Batlle i Borés, nascut el 1900 a Sant Andreu de Palomar. Des de petit sent l’afició per l’art fotogràfic i de ben jove comença fer les seves primeres fotografies. A l’edat de 22 anys, l’any 1922, conjuntament amb els fotògrafs Antoni Arissa i Asmarats (1900-1980; el més destacat de tots tres a nivell artístic i de reconeixement professional) i Josep Girabalt i Tort van fundar la primera entitat dedicada al noble art de la llum, l’Agrupació Fotogràfica Saint-Víctor (un any després es fundava l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya).
Segons l’historiador de la fotografia José Manuel Torres: “Al parecer la idea surgió de una conversación que tuvieron los tres fundadores en el monasterio de Sant Cugat. En un principio estuvieron ubicados en la Sociedad Coral La Lira, en la calle Coroleu, 15, y desde 1933 en Sant Andreu, 176 (Cervecería Sport)”. L’entitat va arribar a tenir més de 100 socis i disposava d’una excel·lent biblioteca sobre la matèria i d’un laboratori a disposició del soci. Es reunien els dilluns per la nit així com organitzaven cursets i exposicions.
Per a en José Manuel Torres en referència al nom triat: “El nombre de Saint-Víctor es bastante curioso y merece una explicación: Era en realidad un homenaje a Abel Niépce de Saint-Víctor (1805-1870), sobrino de Nicéphore Niépce, el inventor del primer proceso fotográfico viable. Hacia 1848 Saint-Víctor inventó el primer proceso fotográfico que utilizaba placas de vidrio sensibilizadas a la albúmina. Este proceso fue particularmente importante porque las placas, una vez sensibilizadas, se podían conservar durante unas dos semanas. La sensibilidad de este material era relativamente lenta, entre 5 y 15 minutos de exposición a pleno sol. Sin embargo, fue profusamente utilizado por los fotógrafos viajeros y por los aficionados al excursionismo. Los fundadores de la Agrupació fotogràfica Saint-Víctor entendieron que el invento de Abel Niépce de Saint-Víctor fue fundamental para los fotógrafos-excursionistas, dado que no había que sensibilizar el material en el momento de hacer la foto, sino que lo podían tener preparado con mucha anterioridad y salir de excursión con las placas ya emulsionadas”.
Segons el mateix Torres: “Los miembros de esta agrupación no eran aficionados a las técnicas fotográficas demasiado complicadas; utilizaban placas al gelatino-bromuro, reveladores de glicina y metol-hidroquinona y papeles Leonard, Verux y emulsiones ortocromáticas”. L’associació andreuenca editava la revista L’Art de la Llum, publicada entre 1933 i 1935. A més a més dels membres més amunt citats formaven part de Saint-Víctor: Andreu Pinyol, Josep Isanta, Valentí Francàs, Ramon Parera, Joan Sistaré, Santiago Lloveras, Bofill, Castells i Josep Torrents.
Tanmateix, a Sant Andreu hi havia d’altres fotògrafs aficionats que no formaven part de l’esmentada agrupació, entre ells en Tomàs Fàbregas i Catarineu. Segons José Manuel Torres: “Según nos confesó Tomàs Fàbregas en una entrevista, no disponía del dinero suficiente para la pagar la cuota, mantuvo relaciones con ellos”. Un altre aficionat a la fotografia era Miquel Vinyes i Govern (1892-1969). Gran excursionista, vàries vegades president de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i dissenyador del nou edifici de l’entitat del carrer Abat Odó, construït el 1933. Vinyes, portava en totes les excursions que realitzava per la geografia catalana una màquina fotogràfica de plaques estereoscòpica Voigtlander.
En iniciar-se la guerra l’Agrupació Saint-Víctor es veu obligada a tancar veles i la seva seu confiscada i clausurada pels anarquistes. Se’ls acusava de catòlics i conservadors. Malgrat tot, l’Agrupació Excursionista Muntanya, fundada el 1930, reprengué, això sí amb molta modèstia, l’activitat de la desapareguda Saint-Víctor. Cal esmentar que milers de clixés, material fotogràfic i plaques de vidres passaren a millor vida en entrar per la força els incontrolats a la seu de l’entitat. Una veritable llàstima per a llurs membres així com per al món de la fotografia.
Fotografia: Excursió de l’Agrupació Fotogràfica Saint-Víctor | AFSV (Fons Lourdes Pinyol)