S’acosta el Dijous Gras o Dijous Llarder i, amb ell, es dóna el tret de sortida al Carnaval, que enguany durarà fins el 18 de febrer, Dimecres de Cendra, quan es tancarà la celebració amb el popular enterrament de la sardina.
Els historiadors contextualitzen l’origen del Carnaval a les antigues festes paganes dels romans dedicades a Saturn o a Bacus, però realment va ser amb l’expansió del cristianisme i a l’edat mitjana que la festa va prendre més força tal com la coneixem avui dia. I és que la paraula carnaval prové del llatí medieval carnelevarium, que vol dir ‘treure la carn’, tot referint-se a la prohibició religiosa del consum de carn i l’obligació de dur una vida llicenciosa durant els quaranta dies abans de la Setmana Santa: la Quaresma.
És per això que el Carnaval es va transformar en dies de celebració en gran, on gairebé tot hi estava permès: hi havia balls, jocs i sobretot banquets on no hi faltava el menjar i la beguda. És així com el Dijous Gras es transformà ràpidament en el dia més important del Carnaval: donava el tret de sortida a aquestes jornades de gaudi amb l’objectiu d’enfrontar l’abstinència de la quaresma amb el cos ben preparat.
A Catalunya es té constància de la celebració popular del Dijous Gras pels volts del segle XVII amb la botifarra d’ou com a referent del costumari gastronòmic. Es tractava d’un producte en forma de ferradura, de fàcil elaboració i a l’abast de la major part de la població rural. El seu consum es va estendre tan ràpidament que al segle XX les rues de Carnaval a Barcelona van arribar a ser encapçalades pels gremis xarcuters i cansaladers de la ciutat.
A bocins, amb truita, de llardons… Avui dia la gent gaudeix d’aquest producte exclusiu que conté carn de porc (papada) i ous com a ingredients principals però que, cada cop, va reinventant-se per a adaptar-se a noves modes i tendències. I és que, des dels anys 80 i, després de deixar enrere la prohibició de celebrar els carnavals durant l’època franquista, la botifarra d’ou ha experimentat un protagonisme cada cop més notable als obradors i mostradors de les xarcuteries i carnisseries de Catalunya.
En aquest sentit, no és d’estranyar que a Sant Andreu de Palomar veiem cues aquests dies al voltant del número 147 del carrer Gran de Sant Andreu, ja que comptem amb una de les millors cansaladeries de tot el territori català: la Cansaladeria Puig. Fundada l’any 1957, té l’honor d’oferir als seus clients una botifarra d’ou el secret de la qual “només és la tradició familiar d’anys i anys”, tal com ens explica el seu propietari, Pròsper Puig. Una tradició que els andreuencs i andreuenques saben valorar, ja que cada any són fidels als seus productes. De fet, en Pròsper veu un cop més amb optimisme la venda de botifarres aquest Dijous Gras. I és que “estem parlant de tradició popular, i d’això no ens en sabem estar”.
Segons dades del sector, els 3.100 cansaladers i xarcuters catalans elaboraran pel consum del Dijous Gras prop de 500.000 kg de botifarra d’ou i ens conviden a tots a gaudir de l’autèntica botifarra als més de 800 establiments adherits a la campanya El secret del Dijous Gras és a les nostres mans, impulsada per GremiCarn i la Federació de Carnissers i Xarcuters de Catalunya. I és que ja se sap, com diu la dita popular: “pel Dijous Gras, carn fins al nas”.
Fotografia: Butifarres d’ou al mostrador de la Cansaladeria Puig | Isaac López
