En el marc del Centre Cultural Can Fabra s’inaugura el dijous 5 de febrer l’exposició dedicada al fotògraf i editor de postals Josep Boixadera i Ponsa. La mostra vol reconèixer una de les figures cabdals del camp fotogràfic català. Figura fins fa poc desconeguda i que, gràcies al treball de recerca de Ramon Roca i Virgínia Costafreda, s’ha donat llum a les ombres del fotògraf. Josep Boixadera signava els seus treballs generalment amb les inicials del seu nom i primer cognom o dels dos cognoms. Aquest fet va comportar que durant molts anys ningú o pràcticament ningú sabés qui s’amagava darrera d’OB, BP o JB.
Josep Boixadera i Ponsa va néixer a Benavent de la Conca, poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), el 1878, en el si d’una família de camperols. L’any 1888, mort el pare als 49 anys, la mare quedava vídua amb tres criatures petites i l’economia familiar es veu minvada de sobte. Aquest fet comportarà que la mare hagi d’emigrar, cap Manresa primer i després a Barcelona, amb les dues filles per a treballar en el servei domèstic de diverses famílies benestants catalanes. En Josep, amb 14 anys, quedarà sota la tutela d’uns oncles. Farà de pastor de bous fins que un dia se’n cansi i decideixi tocar el dos cap a Barcelona, tot seguint la línia del cablejat telegràfic.
A la Vila de Gràcia iniciarà les seves primeres passes en el camp de la fotografia, com aprenent en un estudi fotogràfic. Anys després es trasllada a Sabadell, on els seus cunyats feien de barbers i s’estableix pel seu compte. L’any 1910 s’associarà amb l’impressor Josep Obradors i Pascual –d’aquí les inicials OB, Obradors i Boixadera– , el qual tenia una impremta a la plaça Major de Sabadell des de l’any 1896. Un any després, la col·laboració amb Josep Obradors quedava dissolta i s’estableix de nou pel seu compte i com a fotoperiodista en diverses revistes i diaris de l’època. A partir d’ara signarà primerament BP i després JP. Viatjarà per pobles i ciutats del principat però també per la resta dels Països Catalans i de l’Estat espanyol tot retratant edificis, places i carrers amb la ferma idea de reconvertir aquestes imatges en targetes postals.
A finals del segle XX es popularitzen les targetes postals com a mitjà de comunicació, fet que comportarà el seu ús massiu entre la població fins a l’arribada d’internet, en què deixarà de ser-ne protagonista. Segons Roca i Costafreda (2010): “els temps següents van estar centrats en una extensa producció de postals, sobretot de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona, i en el perfeccionament de les tècniques fotogràfiques; per això va efectuar diversos viatges a l’estranger, molt especialment a Alemanya, país que era el capdavanter a Europa en la fabricació i exportació de material fotogràfic, des de les plaques, les càmeres, els objectius i els papers sensibles”.
El 1915 abandona Sabadell i s’instal·la de nou a Barcelona. És en els anys vint que visita Sant Andreu de Palomar i realitza diverses fotografies dels llocs més emblemàtics del nucli antic. Va plasmar una sèrie de 10 postals dedicades al nostre poble. A destacar tres imatges realitzades –segurament el mateix dia– des del terrat de la torre d’aigua de Can Serret –situada a tocar de les vies del tren, al carrer de Sant Adrià– on es poden observar tres panoràmiques: de la Fabra i Coats, de la parròquia i els voltants del nucli urbà Sant Andreu de Palomar i de l’estació de tren de Sant Andreu Comtal. Totes tres acolorides; tècnica molt freqüent en aquells anys.
Josep Boixadera es va casar amb Neus Mauri, nascuda a la Pobla de Segur el 1882. El matrimoni va tenir dos fills: en Josep i la Neus. En Josep mor l’any 1929 amb només 21 anys i tres anys després mor la filla d’una aturada cardíaca. Aquest trasbals familiar el fa abandonar la ciutat de Barcelona per a anar a viure a Reus, on morirà el 1938 en plena Guerra Civil.
Darrerament, gràcies a l’esmentat treball de recerca Ramon Roca i Virgínia Costafreda, s’ha dignificat l’obra de Josep Boixadara, un dels primers autors de la fotografia comercial i del fotoperiodisme. Des de Sant Andreu de Palomar s’ha volgut reconèixer aquesta tasca amb una exposició que demostra de forma esquemàtica el seu llegat fotogràfic i humà. Es podrà visitar de dilluns a dissabte, de 17:00 a 21:00 hores, fins el proper 28 de febrer.
Fotografia: Vista de la Fabra i Coats el 1928 | Josep Boixadera (Fons Família Vinyes-Roig)
