Sant Andreu de Palomar, escenari de crims i novel·la negra

Fins el proper dissabte té lloc la BCNegra, la trobada anual de novel·la negra de Barcelona, que enguany arriba a la 10a edició. Durant aquests dies, se succeeixen esdeveniments relacionats amb la literatura negrocriminal: trobades amb autors, xerrades, clubs de lectura, exposicions… Però també activitats pels més petits, com el taller que organitza avui dimarts a les 18:00 hores a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra (carrer Segre, 24-32) al voltant de les novel·les infantils de l’Inspector Sito (editorial Edebé).

Amb motiu d’aquesta trobada, volem recórrer el perfil més criminal de Sant Andreu de Palomar. I és que si fem un cop d’ull al nostre passat, no ens serà difícil trobar desenes de casos de cadàvers apareguts al canal del Rec Comtal a principis del segle XX. Alguns queien accidentalment, però altres resultaven ser ajustos de comptes o venjances al més pur estil de les novel·les d’Agatha Christie. Més recentment, no podem oblidar el crim que va escandalitzar tot el poble el 2012 i que va tenir lloc al Cementiri de Sant Andreu, on un pare va matar el seu fill a la tomba de la mare, just abans de suïcidar-se. O l’ensurt que es van emportar uns veïns andreuencs l’any 2007 quan van comprar una antiga casa al carrer Ignasi Iglésias i van trobar al jardí unes làpides que duien anys amagades.

El cert és que Sant Andreu de Palomar és també terra de personatges literaris foscos, com Doña Urraca, que va aparèixer el 1948 i va durar fins passats els seixanta. Creada pels andreuencs Benet, als seus còmics Doña Urraca es passejava vestida de negre, com una bruixa, i feia les malifetes més espantoses a tothom. Si bé no era cap assassina en sèrie, ni molt menys, la censura va obligar a rebaixar el to del personatge perquè afectava a la moral.

Però si hi ha un escriptor andreuenc negrocriminal per excel·lència, aquest és Marc Pastor. Mosso d’Esquadra i criminòleg, va ser premiat el 2008 amb el Crims de Tinta, que atorguen la BCNegra i l’editorial RBA, per La mala dona. La novel·la, que tracta sobre el personatge històric més negre de Barcelona, Enriqueta Martí, més coneguda com la Vampiressa del Raval, va ser el primer Crims de Tinta. Després d’uns anys sense celebrar-se, enguany s’ha recuperat com a instrument per a normalitzar el gènere en català, tot premiant al lleidatà Emili Bayo per la seva novel·la La puta pasta.

Les novel·les d’en Marc Pastor, que han estat traduïdes a llengües com el coreà o l’hongarès, beuen dels casos més comuns que viu en el seu dia a dia com a policia científic i despunten per la seva trama perfectament construïda i la retroacció argumental que es crea entre els personatges i el lector. Montecristo, Bioko o L’any de la plaga ocupen aquests dies les millors prestatgeries de les llibreries andreuenques, al costat d’altres autors locals de novel·la negra com Oriol Canals o Jaume Benavente, o de més populars com Henning Mankell, Philip Kerr o Alicia Giménez-Bartlett. Aquesta darrera, premiada enguany amb el Premi Pepe Carvalho de BCNegra per la seva novel·la Crímenes que no olvidaré.

Fotografia: Els carrers andreuencs han estat protagonistes de novel·la negra | José Llorca