El Decret de Nova Planta (1716) va portar la municipalitat l’antiga Parròquia de Sant Andreu de Palomar. La Universitat dels Parroquians i posteriorment l’Ajuntament, igual que les institucions dels altres municipis del Pla de Barcelona, utilitzava des del segle XVIII el seu propi segell.
Sant Andreu de Palomar tenia adoptat com a escut heràldic la creu d’aspes –també coneguda com a creu de Sant Andreu– amb un colom i una mà estesa a cada costat. El primer element era expressió de la naturalessa que li era característica –palomar– i el segon era senyal de la humanitat. Així fou durant tot el segle XVIII, fins que en el XIX s’hi va afegir el cordill o fil de palomar entre el colom i la mà i la torre en la part superior de la creu, senyal de la seva naturalesa com a poble reial.
Quan es va crear les diputacions, l’1 de gener de 1855 la de Barcelona va fer canviar el segell andreuenc per un altre de forma oval amb la inscripció Ayuntamiento Constitucional de San Andrés de Palomar. Posteriorment, entre el 16 de febrer de 1872 i el 6 de novembre de 1875, es va substituir la paraula constitucional per popular. Finalment l’any 1878, per evitar més falsificacions de documents, es va decidir canviar la seva forma fent el segell circular.
Un altre tret històric és que durant els segles XVIII i XIX els batlles dels pobles del Pla de Barcelona portaven un distintiu oficial pel càrrec de regidor. Es tractava d’una banda vermella igual que la que portaven els de Barcelona, però que a Sant Andreu de Palomar va ser canviada per medalles d’argent daurat, penjades amb una cinta vermella al coll.
Fotografia: Imatge de les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar | Joan Clapés