Per què l’any comença al gener i no al març

Gener és el primer mes de l’any del calendari gregorià. El seu nom ve del llatí Ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (per això s’entra a un any nou). Gener no existia al primitiu calendari romà i va ser posteriorment afegit conjuntament amb febrer.

Originàriament, moltes cultures antigues utilitzaven el calendari lunar per a comptar el temps. Les proves històriques més antigues, indiquen que el primer calendari solar va ser creat en l’antic Egipte, l’any 4236 aC. Els pobles romans primitius tenien diferents calendaris lunars, cada un amb el seu propi nombre de mesos, la seva pròpia duració de l’any i dels mesos, per exemple, els habitants d’Alba Longa tenien un calendari de 10 mesos, de 18 a 36 dies cada mes; els de Labinia tenien un altre de 374 dies distribuït en 13 mesos; els etruscos tenien mesos basats en la lluna plena.

Els romans van crear un nou calendari de 304 dies distribuïts en 10 mesos (6 mesos de 30 dies i 4 de 31 dies). El començament de l’any en l’era romana era març, i es va anomenar d’aquesta manera en honor a Mart, déu de la guerra; abril, va ser anomenat per Aperire, en llatí ‘obrir’, la qual cosa significava el renaixement de la primavera; maig, en honor a Maia, la deessa de la primavera; juny, en honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni. Després, durant el govern de Juli Cèsar, el mes Quinctilis es va canviar pel nom de juliol en el seu honor, i una mica més tard en els anys de l’emperador August, es va canviar el mes de Sextilis per agost, també en el seu honor. Així, després anaven els mesos que encara actualment conserven el seu nom original, setembre (setè mes), octubre (vuitè mes), novembre (novè mes) i desembre (desè mes).

Però el fet que els anys tinguessin 304 dies, enlloc dels 365 que tenen realment, provocava desfasaments de temps i els pontífexs els reajustaven anualment durant l’últim mes. Però tot i aquells reajustaments, no s’acabava d’evitar el desfasament de temps i finalment, l’hivern arribà a la tardor. L’any 45 aC, Juli Cèsar va decidir acabar amb aquell desfasament i va ordenar una reforma en el calendari romà on es van incloure dos mesos més per aconseguir quadrar finalment el calendari.

Aquests nous mesos van ser gener i febrer i es van posar a principis de l’any. Gener fou anomenat així en honor al déu de les portes i entrades (Janus), que simbolitzava l’entrada a alguna cosa nova i febrer va ser anomenat així en honor a Februa, el festival de la purificació romà.

Però Juli Cèsar encara va fer una última modificació al calendari i va afegir un dia a juliol, (mes del seu naixement) per engrandir-se com a persona, i posteriorment, Octavi August va fer el mateix amb agost, ja que ell no anava a ser menys que el seu antecessor. Ambdós dies van ser retirats del mes febrer per poder quadrar el calendari, que va passar així a tenir-ne només 28.

Així doncs, des d’època imperial romana es pren com a inici de l’any l’1 de gener, enlloc del tradicional 1 de març i el calendari consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys de traspàs que tenen 366 dies i que afegeixen un dia addicional al mes de febrer, que és el que en té menys.

Fotografia: Imatge del déu Janus | Andreuenc